Protestes davant del CIE de Zona Franca

Més d'un miler de persones van demanar el tancament dels CIEs. Foto: @Nitsuga000

Unes 1.500 persones, segons la plataforma convocant, van manifestar-se ahir davant del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. La Guàrdia Urbana, per la seva part, va rebaixar la xifra a 350 persones. L'acte estava organitzat per la plataforma Tanquem els CIEs, en la qual s'integren organitzacions com SOS Racisme i Migra Stadium, i pel col·lectiu Te Kedas Donde Kieras.

La marxa va començar a les 16:30 a Plaça Espanya i va arribar a les 18:00 al centre. L'acte es va organitzar per exigir resposta judicial a la mort del ciutadà armeni Aramis Manukyan, 'Alik' i, en general, per demanar el tancament d'aquests centres, que són considerats els camps de concentració del segle XXI per les organitzacions convocants.

Divendres, un grup de diputats catalans d'ERC, ICV-EUiA i la CUP acompanyats d'Ska Keller, eurodiputada alemanya de Els Verds, van entrar al CIE de Zona Franca fent-se passar per familiars dels internats. El desembre passat, la diputada d'ICV-EUiA Laura Massana va demanar per carta a la delegada del govern espanyol Maria Dolores Llanos de Luna autorització per ella i Keller per entrar al centre. La resposta va ser que s'estava preparant una visita institucional de diputats i senadors i que se la convidava a participar-hi, tot i que no es fixava cap data.

En la lectura d'un comunicat llegit per l'organització de la manifestació es va instar a no oblidar l'horror quotidià que viuen les persones internades que es veuen injustament privades de llibertat. A més es va recordar que cinc interns estan en vaga de fam per dotzè dia consecutiu (en el moment de la manifestació).

Bilbao clama per la resolució del conflicte basc

Un sector important dels manifestants va reclamar la fi de la
política de dispersió dels presos bascs. Foto: EFE

La manifestació convocada pel PNB i la coalició EH-Bildu, després que el jutge Eloy Velasco no autoritzés la tradicional marxa pels drets dels presos bascs, va rebre ahir un enorme suport de la població èuscar. Segons la policia local, hi va haver entre 100.000 i 110.000 manifestants. Ni els organitzadors ni l'Ertzaintza han donat dades de participació.

Euskadi ahir va fer un pas endavant per tancar la carpeta d'ETA. Mai no se sabrà si la decisió del jutge Velasco de no autoritzar la Tantaz tanta (Gota a gota), manifestació que volia convertir Bilbao en un mar a favor dels drets dels presos bascs implicats en el conflicte basc, va fer augmentar la participació o si hagués estat tan multitudinària igualment. El que està clar és que, el fet que el tradicionalment moderat PNB s'ajuntés amb l'esquerra abertzale per convocar la manifestació alternativa ha obert una nova etapa en la política basca. La imatge del president del PNB Andoni Ortuzar darrere la mateixa pancarta que el destacat polític de Sortu Rufi Etxebarria és contundent.

Tantaz tanta va ser prohibida pel jutge Velasco al considerar que l'organització promotora era hereva de la il·legalitzada Herria. Com a resposta el PNB, els partits integrants d'EH-Blidu (Sortu, Eusko-Alkartasuna, Aralar i Alternatiba) i els sindicats Eusko Langileen Alkartasuna (Solidaritat dels Treballadors Bascos) i Langile Abertzaleen Batzordeak (Comisions d'Obrers Abertzales) van convocar una marxa silenciosa darrere el lema "Gizeh Eskubideak. Konponbidea. Bakea" (Drets humans. Acord. Pau). Tot i la intenció incial, la manifestació va acabar no sent silenciosa i s'hi van sentir consignes a favor de l'acostament dels presos bascos repartits per les presons de l'Estat.

Des que el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg va prohibir l'aplicació amb caràcter retroactiu de la Doctrina Parot s'han anat succeint esdeveniments a favor de la resolució del conflicte basc, que porta obert des de 1959. A finals de desembre el col·lectiu de presos Euskal Preso Politikoen Kolektiboa (Col·lectiu dels Presos Polítics Bascs) va fer públic un comunicat en el que per primer cop es reconeixia el "patiment i el dany multilateral generats". La resposta del govern espanyol va ser, però, ordenar la detenció de membres d'un despatx d'advocats especialitzat en defensar membres d'ETA. Ha hagut de ser la manifestació unitària d'ahir el que plantegi seriosament la intencionalitat de la societat basca de tancar el capítol d'ETA. Caldrà veure com respon aquest cop el Govern de Mariano Rajoy.

La reforma de la llei de l'avortament encén els ànims

L'aprovació de l'avantprojecte de la nova llei sobre l'avortament de divendres ha obert un intens debat en la població. El canvi de model de la llei, que deixa de ser de terminis per ser de supòsits, la converteix en una de les més restrictives d'Europa.

Concentració a Barcelona contra la nova llei de l'avortament.
Foto: Víctor Serri / LaDirecta

La nova llei, molt semblant a la de 1985, només contempla dos escenaris en els quals una dona pot avortar. La interrupció de la gestació tan sols serà possible si existeix un risc greu per la salut de la mare i si l'embaràs ha estat conseqüència d'una violació. A més, les noies de setze i disset anys perdran el dret a l'avortament si no tenen permís patern.

L'objectiu del govern, afirmen, és protegir més el dret a la vida dels fetus i que no hi hagi discriminacions amb els discapacitats. Per contra, moltes associacions tan feministes com de defensa dels drets humans en el sentit més ampli creuen que augmentaran els avortaments il·legals, fet que posarà en perill la vida de les dones embarassades.

Com a resposta, dissabte hi va haver concentracions davant de les seus del PP a tot l'Estat convocades a través de les xarxes socials.

Dura repressió als manifestants que envolten el Congrés espanyol

Pancarta de la marxa que recorda el mític "No pasaran de
la Guerra Civil espanyola. Foto: EFE

La protesta de dissabte contra la Llei de Seguretat ciutadana que impulsa el Govern espanyol es va convertir en una batalla a ple centre de Madrid. Ciutadans i policia van estar enfrontant-se fins a altes hores de la matinada.
Des de les set del vespre, al voltant d'unes 2.000 persones es van concentrar a plaça Neptuno durant una hora i mitja i, després, van dirigir-se cap a la plaça del Sol. En el transcurs de la marxa el nombre de manifestants va anar augmentant i es va arribar als 5.000 ciutadans. A Sol un grup de protestants es va desviar pels carrers adjacents i van començar els aldarulls. La policia va respondre enèrgicament i va carregar contra els ciutadans, ja fossin violents, pacífics o premsa.
La convocatòria, que havia estat feta per la Coordinadora 25-S, criticava la coneguda com a Ley mordaza per instaurar, segons la coordinadora, un Règim de Dictadura Parlamentària. D'aprovar-se, avisen, la llei impedirà que s'exerceixin les llibertats més elementals. A tall d'exemple es citen multes d'entre 30.001 a 600.000 euros per la gravació d'un agent de les forces de seguretat mentre fa la seva feina. La mateixa sanció econòmica pot rebre algú per participar en un escarni a un càrrec públic o per manifestar-se davant d'institucions estatals, com Tribunals, Parlaments autonòmics o el mateix Congrés espanyol.
Finalment, la nit va acabar amb el saldo de 23 ferits, 40 identificats i 7 detinguts.

Desallotjades les families del bloc de Salt ocupat

Els Mossos d'Esquadra van desallotjar ahir les quinze famílies del municipi gironí que vivien en un bloc de pisos propietat del SAREB. L'edifici havia estat ocupat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i cedit a famílies desnonades. De la quinzena, nou families no han estat reallotjades i han quedat al carrer.

Els Mossos d'Esquadra van aparèixer ahir al matí al bloc de
Salt per garantir el desallotjament. Foto: CUP Girona

Després que el Tribunal d'Estrasburg dels Drets Humans aixequés la mesura cautelar que impedia el desallotjament de l'immoble que aquest mateix havia imposat, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Girona va ordenar el desnonament. La PAH ja havia demanat al Tribunal d'Estrasburg una pròrroga de sis mesos de la suspensió cautelar, però no va ser concedida. L'objectiu d'aquesta petició era garantir que s'acabés amb èxit la negociació amb la Generalitat per trobar un habitatge a les catorze famílies que vivien al bloc.

El bloc de Salt era un edifici de nova construcció que no havia estat habitat per ningú fins el març, quan la PAH de Girona va decidir ocupar-lo per poder-lo cedir a famílies prèviament desnonades. Després de vuit mesos d'ocupació el bloc s'havia convertit en símbol de la PAH. D'altra banda, els immobles ocupats del Vallès Occidental segueixen allotjant famílies desnonades.

Segons fonts de la Generalitat, el desallotjament es va dur a terme sense cap tipus d'incident.