Protestes davant del CIE de Zona Franca

Més d'un miler de persones van demanar el tancament dels CIEs. Foto: @Nitsuga000

Unes 1.500 persones, segons la plataforma convocant, van manifestar-se ahir davant del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. La Guàrdia Urbana, per la seva part, va rebaixar la xifra a 350 persones. L'acte estava organitzat per la plataforma Tanquem els CIEs, en la qual s'integren organitzacions com SOS Racisme i Migra Stadium, i pel col·lectiu Te Kedas Donde Kieras.

La marxa va començar a les 16:30 a Plaça Espanya i va arribar a les 18:00 al centre. L'acte es va organitzar per exigir resposta judicial a la mort del ciutadà armeni Aramis Manukyan, 'Alik' i, en general, per demanar el tancament d'aquests centres, que són considerats els camps de concentració del segle XXI per les organitzacions convocants.

Divendres, un grup de diputats catalans d'ERC, ICV-EUiA i la CUP acompanyats d'Ska Keller, eurodiputada alemanya de Els Verds, van entrar al CIE de Zona Franca fent-se passar per familiars dels internats. El desembre passat, la diputada d'ICV-EUiA Laura Massana va demanar per carta a la delegada del govern espanyol Maria Dolores Llanos de Luna autorització per ella i Keller per entrar al centre. La resposta va ser que s'estava preparant una visita institucional de diputats i senadors i que se la convidava a participar-hi, tot i que no es fixava cap data.

En la lectura d'un comunicat llegit per l'organització de la manifestació es va instar a no oblidar l'horror quotidià que viuen les persones internades que es veuen injustament privades de llibertat. A més es va recordar que cinc interns estan en vaga de fam per dotzè dia consecutiu (en el moment de la manifestació).

Bilbao clama per la resolució del conflicte basc

Un sector important dels manifestants va reclamar la fi de la
política de dispersió dels presos bascs. Foto: EFE

La manifestació convocada pel PNB i la coalició EH-Bildu, després que el jutge Eloy Velasco no autoritzés la tradicional marxa pels drets dels presos bascs, va rebre ahir un enorme suport de la població èuscar. Segons la policia local, hi va haver entre 100.000 i 110.000 manifestants. Ni els organitzadors ni l'Ertzaintza han donat dades de participació.

Euskadi ahir va fer un pas endavant per tancar la carpeta d'ETA. Mai no se sabrà si la decisió del jutge Velasco de no autoritzar la Tantaz tanta (Gota a gota), manifestació que volia convertir Bilbao en un mar a favor dels drets dels presos bascs implicats en el conflicte basc, va fer augmentar la participació o si hagués estat tan multitudinària igualment. El que està clar és que, el fet que el tradicionalment moderat PNB s'ajuntés amb l'esquerra abertzale per convocar la manifestació alternativa ha obert una nova etapa en la política basca. La imatge del president del PNB Andoni Ortuzar darrere la mateixa pancarta que el destacat polític de Sortu Rufi Etxebarria és contundent.

Tantaz tanta va ser prohibida pel jutge Velasco al considerar que l'organització promotora era hereva de la il·legalitzada Herria. Com a resposta el PNB, els partits integrants d'EH-Blidu (Sortu, Eusko-Alkartasuna, Aralar i Alternatiba) i els sindicats Eusko Langileen Alkartasuna (Solidaritat dels Treballadors Bascos) i Langile Abertzaleen Batzordeak (Comisions d'Obrers Abertzales) van convocar una marxa silenciosa darrere el lema "Gizeh Eskubideak. Konponbidea. Bakea" (Drets humans. Acord. Pau). Tot i la intenció incial, la manifestació va acabar no sent silenciosa i s'hi van sentir consignes a favor de l'acostament dels presos bascos repartits per les presons de l'Estat.

Des que el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg va prohibir l'aplicació amb caràcter retroactiu de la Doctrina Parot s'han anat succeint esdeveniments a favor de la resolució del conflicte basc, que porta obert des de 1959. A finals de desembre el col·lectiu de presos Euskal Preso Politikoen Kolektiboa (Col·lectiu dels Presos Polítics Bascs) va fer públic un comunicat en el que per primer cop es reconeixia el "patiment i el dany multilateral generats". La resposta del govern espanyol va ser, però, ordenar la detenció de membres d'un despatx d'advocats especialitzat en defensar membres d'ETA. Ha hagut de ser la manifestació unitària d'ahir el que plantegi seriosament la intencionalitat de la societat basca de tancar el capítol d'ETA. Caldrà veure com respon aquest cop el Govern de Mariano Rajoy.