L'esquerra independentista es manifesta a Barcelona sota el lema "Independència per canviar-ho tot"

Milers de persones van reivindicar dissabte passat la independència com a eina per transformar la societat.

Una gran pancarta va ser desplegada al carrer Pelai. 19-10-13.
Fotografia: Arnau Lleonart

La independència com a mitjà, no com a fi. Aquesta és la premissa que compartien tots els manifestants que es van reunir aquest cap de setmana a plaça Universitat. Cridant consignes com "independència i socialisme" o "guerra per la terra, canya contra Espanya" els manifestants van baixar pel carrer Pelai, on s'hi va desplegar una pancarta enorme amb el lema "Independència per canviar-ho tot". Envoltats d'estelades, banderes roges, liles, del moviment gai, etc. els manifestants van recórrer tota la Via Laietana fins arribar a Pla de Palau, on diferents personalitats de l'esquerra alternativa van fer els seus discursos.
La primera a intervenir va ser Neus Tur, del comitè de suport de l'Assemblea de Docents de les Illes. Tur va reclamar que el protagonisme del procés independentista recaigués en la classe obrera i va fer una crida a trencar les fronteres establertes per Espanya i França. A més, va interpretar els 400.000€ de la caixa de resistència dels mestres illencs en vaga com una demostració que els Països Catalans no només estan units culturalment, sinó també políticament i socialment. L'editora de la revista Cafèambllet, infermera i una de les impulsores del Procés Constituent i , Marta Sibina, va fer una crida a la unitat de totes aquelles persones que volen un canvi radical en la societat. Sibina va rebutjar els sectarismes  i va acabar el discurs amb quatre paraules: "Independència, socialisme, feminisme, llibertat".
Un dels col·lectius que més va sorprendre als altres manifestants amb la seva presència van ser els Iaioflautas. Celestino Sánchez, membre d'aquest moviment, va reclamar la construcció entre tots de la República Catalana del 99% alhora que va esperonar als companys d'Espanya a construir un projecte polític transformador. Sánchez va rebre un afectuós aplaudiment quan va acabar el discurs dient "us estimo". Quim Arrufat, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP-AE, va recordar que l'esquerra independentista ja defensava la independència catalana durant el franquisme i va esperonar a concretar un full de ruta on les classes populars forcin un referèndum independentista en el qual acabi guanyat el sí. Finalment, va advertir sobre la cultura de la por i va avisar que caldria lluitar al carrer.
L'últim a prendre la paraula va ser Aitor Blanc, portaveu de la campanya "Independència per canviar-ho tot", que va explicar el procés de creació de la campanya. A més, va advertir que el 2014 tot es precipitaria i va anunciar mobilitzacions ens les següents setmanes. Abans d'acabar la seva intervenció va fer-se seva la màxima sandinista que diu "que mani el poble i que el govern obeeixi".
Degut al context socio-polític del moment, l'assistència a la manifestació, que l'organització va xifrar entre 10.000 i 15.000 participants i la Guardia Urbana en 2.000, va superar antigues manifestacions de l'esquerra independentista, però es va quedar curta si es compara amb la massiva Via Catalana o amb anterior manifestacions dels indignats.

Carles Capdevila, Muriel Casals i Empar Moliner debaten a la UAB sobre "Llengua, mitjans i identitat".

El passat 15 d'octubre l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB es va omplir per escoltar el debat Llengua, mitjans i identitat entre el director del diari Ara Carles Capdevila, la presidenta d'Omnium Cultural Muriel Casals i l'escriptora Empar Moliner. El debat va ser moderat per Joan Manuel Tresseras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació durant el Segon Tripartit i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.

D'esquerra a dreta: Empar Moliner, Carles Capdevila
i Muriel Casals. Fotografia: Arnau Lleonart

Com a acte previ a la festa de la Facultat de Ciències de la Comunicació es va celebrar a l'Aula Magna un debat titulat Llengua, mitjans i identitat. Tres personalitats conegudes en l'àmbit dels mitjans de comunicació i la cultura catalana com Carles Capdevila, Empar Moliner i Muriel Casals van donar la seva opinió sobre el català, els mitjans de comunicació del país i la identitat pròpia enmig del context de la transició nacional que ha iniciat Catalunya.
Respecte a la llengua, Joan Manuel Tresserras va destacar la bona salud del català donant la següent dada: més de 10 milions de persones parlen el català, la meitat dels quals no van tenir-la com a llengua materna. A més, va ressaltar que és una de les llengües més actives a Internet, malgrat que l'Estat vulgui considerar-la "una anomalia". Seguint aquesta idea de la normalització lingüística, Carles Capdevila va explicar que mentre es gestava el diari Ara no va caldre indicar que la llengua emprada seria el català perquè era quelcom que ja es donava per fet.
Empar Moliner va voler rebaixar l'optimisme assegurant que el català no estava normalitzat perquè no era present a totes les esferes del llenguatge. Així, de manera irònica va comentar que "l'únic camell que parla en català és el de La Riera". També va lamentar la pèrdua del català més genuí i va dir que, segons com, li feia vergonya parlar de "color carbassa" perquè ha estat substituït pel "color taronja".
Muriel Casals va posar l'experiència a l'acte i va explicar la defensa que Omnium Cultural ha estat fent del català des de la seva fundació l'any 1961. "Es volia ensenyar català a aquells que no l'havien aprés a casa" va dir Casals. A més, va remarcar la tossuderia d'Omnium per no permetre que el català esdevingués minoritari: "Calia salvar la llengua per salvar el país. Ara cal salvar el país per salvar la llengua".
Sobre el tema de la identitat, els ponents van estar d'acord en vincular-la amb el català. Casals va assenyalar que pels catalans, el fet que un immigrant aprengui la llengua catalana fa que se'l consideri amb facilitat un nou català. Més enllà de la relació entre la llengua i la identitat, els ponents van coincidir amb Tresserras quan va afirmar que "actualment, la cultura catalana no és identitària". A més, va definir l'essència de la cultura catalana dient que és "la curiositat il·limitada per les altres cultures des de la vivència desacomplexada de la cultura pròpia".
Qui més va parlar sobre els mitjans de comunicació va ser Carles Capdevila, que va explicar la gestació del diari Ara. El fet d'haver engegat un diari enmig d'una època convulsa tant per la situació política com per la crisi econòmica fa que Capdevila defineixi els impulsors de l'Ara com a optimistes. El director de l'Ara va explicar que el diari va néixer amb l'ajuda dels lectors gràcies a les xarxes socials i per tant va defensar el feedback entre lectors i diari. També va abordar un dels temes més polèmics que ha envoltat el diari des del seu naixement: el fet d'haver de pagar per llegir articles d'un diari digital. Capdevila va defensar que s'hagin de pagar els continguts per no haver de dependre de patrocinis i aconseguir així una independència periodística.
A causa del context polític actual era impossible que no s'esmentés el debat sobre la independència de Catalunya i va ser Muriel Casals qui va assumir aquest paper. "Els anys de democràcia han desmentit l'esperança del catalanisme d'ajudar Espanya a ser plural. Espanya no vol ser plural", va dir. També va afirmar que la millor manera de relacionar-se amb Espanya era fent-ho de la mateixa manera que ho fa Portugal. Muriel va assegurar que allò ho deia per patriotisme català i patriotisme europeu ja que considera Europa una pàtria en construcció. "Cal garantir a Europa l'accés a la cultura catalana", va dir.
Durant el torn de preguntes es van tractar altres temes com estils d'escriptura, la llengua estàndard, la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses i la importància de Twitter i les xarxes socials.

Antoni Bassas inaugura el nou curs educatiu a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB

El passat 7 d'octubre, l'editor del diari Ara va convertir-se en professor per un dia en pronunciar la lliçó inaugural del curs de la Facultat de Ciències de la Comunicació titulada Periodista: una veu i una mirada davant d'una Aula Magna plena de gom a gom.

Antoni Bassas va inaugurar el curs a l'Aula Magna.

Fotografia: Arnau Lleonart

Acompanyat pel degà Josep Maria Català i pel rector Ferran Sancho, Antoni Bassas va tornar a la facultat on va estudiar per pronunciar una lliçó optimista i encoratjadora pels estudiants de periodisme de la UAB. El tema central d'aquesta era la importància pel periodista de tenir un criteri, una mirada i una veu pròpia. Gràcies a aquesta mirada, segons Bassas, un periodista ha de saber diferenciar entre el que és noticia i el que és senzillament una anècdota. En paraules de Bassas, "Periodisme és una mirada projectada per algú que té veu, que té punt de vista". A més, va dir que "per construir un criteri cal tenir un món interior forjat a base d'experiències i un món exterior creat a base de contactes i treball". Gràcies a la diferenciació de criteris, l'editor de l'Ara destaca que l'espectador/lector pot escollir on anar a buscar la informació.
L'altre tema que Antoni Bassas va tractar va ser el de la claredat del llenguatge. "Cal parlar curt i parlar clar", va afirmar. En aquesta línia Bassas va explicar les quatre preguntes d'Orwell relatives a aquest aspecte. Aquestes són: "Què estic intentant dir?" "Amb quines paraules ho estic intentant dir?" "Quines imatges haig d'utilitzar?" i finalment, "Ho puc dir de manera més simple?" Així mateix, Bassas va recomanar als futurs periodistes evitar expressions, metàfores o símils típics com "donar el tret de sortida".
Els quatre anys que Antoni Bassas va estar treballant a Estats Units han deixat una empremta en la seva visió del periodisme i així ho va transmetre. Bassas va fer una comparativa del periodisme català i nord-americà i va opinar que dels EUA se'n podria exportar l'obsessió pels fets i les xifres. D'altra banda, va expressar que tant a Catalunya com als Estats Units es té en compte les opinions de certs periodistes respectats. Va lloar l'emprenedoria nord-americana alhora que va criticar el fet que molts nord-americans sempre busquin què poden obtenir de l'altre.
Tota la xerrada va estar adornada amb frases estimulants i encoratjadores pels estudiants de periodisme. "El futur sempre ha estat ple d'incerteses i sempre ha estat difícil. No penseu en negatiu", va dir. A més, va afegir que "el gremi està desorientat, però qui ha d'estar-ho són els professionals consolidats, no els futurs periodistes". Tot ressaltant la impredictibilitat de la vida va animar als alumnes a seguir els seus impulsos vitals, ja que mai no es pot saber on duran.
Finalment, el rector Ferran Sancho va cloure l'acte explicant que ell volia matricular-se a Ciències de la Informació però no va poder fer-ho perquè les places eren complertes i que finalment va haver de matricular-se a Econòmiques. Després d'aquesta anècdota va criticar els governs per les retallades en educació i els va acusar de no creure en les universitats públiques. A més, va remarcar el compromís dels professors i dels treballadors de la UAB.

Presentació

Benvinguda/t a les veus dels rebels, un bloc que sorgeix com a treball de classe del grau de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els continguts que podran en aquest bloc es poden dividir en dos grups. D'una banda s'hi publicaran articles dirigits, de temàtica establerta pel professorat de la UAB, que estaran marcats amb l'etiqueta "Treballs de classe" i podran ser consultats clicant la pestanya de la part superior del bloc. D'altra banda, al bloc hi podreu llegir articles sobre tota mena de moviments socials i nacionals (ja siguin assemblees, manifestacions, actes polítics, etc.), els quals seran els articles majoritaris del bloc. Un tast d'aquest tipus d'entrada és l'anterior a aquesta presentació, que serveix d'exemple de la temàtica del bloc. Sigui com sigui, garanteixo la publicació de, com a mínim, dues entrades setmanals.
L'objectiu principal del bloc és la pràctica acadèmica de l'escriptura d'articles, cròniques, reportatges... i tota classe de gèneres periodístics. D'altra banda, també pretén ser un bon espai on trobar informació sobre la defensa dels drets socials i nacionals i un punt de trobada de lectors de tot color polític als que, des d'aquí, ja demano que expressin la seva opinió als comentaris.
Si voleu conèixer una mica més sobre mi, qui escriu aquest bloc, us animo a fer clic a la pestanya "Qui sóc?" que trobareu a la part superior del bloc.

De moment això és tot. Posin-se còmodes i gaudeixin amb la lectura.

Es crea a Cerdanyola l'assemblea local del Procés Constituent

Al voltant d'unes 75 persones es van reunir dijous a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès per celebrar la primera assemblea local del projecte impulsat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades.

Teresa Forcades a l'acte de presentació del Procés
Constituent a Cerdanyola el passat 25 de setembre.
Fotografia: Arnau Lleonart

Amb la voluntat de trastocar la societat catalana i amb els deu punts del Manifest per la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya com a nexe en comú, unes 75 persones van celebrar la primera assemblea del Procés Constituent a Cerdanyola, ciutat amb experiència en els moviments socials. Aquest mateix, la coexistència del Procés Constituent amb altres lluites socials, va ser un dels temes més debatuts durant l'assemblea. Malgrat la voluntat majoritària de compartir camí amb els altres moviments socials van destacar-se dues postures: la que volia reunir-se amb tots els col·lectius cerdanyolencs i analitzar-los un per un abans de donar-li's suport, i la partidària d'agilitzar el tràmit basant-se amb l'experiència personal d'aquells amb més recorregut en les lluites socials i establir-hi contactes des del primer moment. Al ser tan sols una primera assemblea es va deixar aquesta qüestió per a properes reunions.

El Procés Constituent ha estat considerat el fill de la unió entre l'auge de l'independentisme i el 15M. Precisament, el moviment dels indignats va marcar profundament l'esquerra cerdanyolenca. A causa d'això, durant l'assemblea es va comparar en diverses ocasions el 15M amb el Procés Constituent i es va reconèixer la gran importància que va tenir. Així mateix, també es van destacar els seus errors amb l'objectiu de no repetir-los en aquest nou projecte. Sergio Rodríguez, lluitador experimentat i regidor cerdanyolenc de Compromís per Cerdanyola (CxC), va fer una crida a no defallir en la mobilització, a mantenir de forma continuada la participació política i a no delegar poders. A més a més, va destacar la necessitat de conscienciar la població per aconseguir una majoria que aconsegueixi canviar el sistema neoliberal que impera a Europa.

De cara a properes assemblees es va acordar treballar i debatre cada punt del manifest per buscar com combinar les propostes a escala nacional i els problemes propis de Cerdanyola. Abans de tornar a reunir-se, però, els adherits al moviment promogut per Forcades i Oliveres tornaran a veure's les cares diumenge 13 d'octubre a l'acte central de presentació del Procés Constituent a la Plaça Puig i Cadafalc de Barcelona.