El passat 7 d'octubre, l'editor del diari Ara va convertir-se en professor per un dia en pronunciar la lliçó inaugural del curs de la Facultat de Ciències de la Comunicació titulada Periodista: una veu i una mirada davant d'una Aula Magna plena de gom a gom.
![]() |
Antoni Bassas va inaugurar el curs a l'Aula Magna.
Fotografia: Arnau Lleonart
|
L'altre tema que Antoni Bassas va tractar va ser el de la claredat del llenguatge. "Cal parlar curt i parlar clar", va afirmar. En aquesta línia Bassas va explicar les quatre preguntes d'Orwell relatives a aquest aspecte. Aquestes són: "Què estic intentant dir?" "Amb quines paraules ho estic intentant dir?" "Quines imatges haig d'utilitzar?" i finalment, "Ho puc dir de manera més simple?" Així mateix, Bassas va recomanar als futurs periodistes evitar expressions, metàfores o símils típics com "donar el tret de sortida".
Els quatre anys que Antoni Bassas va estar treballant a Estats Units han deixat una empremta en la seva visió del periodisme i així ho va transmetre. Bassas va fer una comparativa del periodisme català i nord-americà i va opinar que dels EUA se'n podria exportar l'obsessió pels fets i les xifres. D'altra banda, va expressar que tant a Catalunya com als Estats Units es té en compte les opinions de certs periodistes respectats. Va lloar l'emprenedoria nord-americana alhora que va criticar el fet que molts nord-americans sempre busquin què poden obtenir de l'altre.
Tota la xerrada va estar adornada amb frases estimulants i encoratjadores pels estudiants de periodisme. "El futur sempre ha estat ple d'incerteses i sempre ha estat difícil. No penseu en negatiu", va dir. A més, va afegir que "el gremi està desorientat, però qui ha d'estar-ho són els professionals consolidats, no els futurs periodistes". Tot ressaltant la impredictibilitat de la vida va animar als alumnes a seguir els seus impulsos vitals, ja que mai no es pot saber on duran.
Finalment, el rector Ferran Sancho va cloure l'acte explicant que ell volia matricular-se a Ciències de la Informació però no va poder fer-ho perquè les places eren complertes i que finalment va haver de matricular-se a Econòmiques. Després d'aquesta anècdota va criticar els governs per les retallades en educació i els va acusar de no creure en les universitats públiques. A més, va remarcar el compromís dels professors i dels treballadors de la UAB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada