La reforma de la llei de l'avortament encén els ànims

L'aprovació de l'avantprojecte de la nova llei sobre l'avortament de divendres ha obert un intens debat en la població. El canvi de model de la llei, que deixa de ser de terminis per ser de supòsits, la converteix en una de les més restrictives d'Europa.

Concentració a Barcelona contra la nova llei de l'avortament.
Foto: Víctor Serri / LaDirecta

La nova llei, molt semblant a la de 1985, només contempla dos escenaris en els quals una dona pot avortar. La interrupció de la gestació tan sols serà possible si existeix un risc greu per la salut de la mare i si l'embaràs ha estat conseqüència d'una violació. A més, les noies de setze i disset anys perdran el dret a l'avortament si no tenen permís patern.

L'objectiu del govern, afirmen, és protegir més el dret a la vida dels fetus i que no hi hagi discriminacions amb els discapacitats. Per contra, moltes associacions tan feministes com de defensa dels drets humans en el sentit més ampli creuen que augmentaran els avortaments il·legals, fet que posarà en perill la vida de les dones embarassades.

Com a resposta, dissabte hi va haver concentracions davant de les seus del PP a tot l'Estat convocades a través de les xarxes socials.

Dura repressió als manifestants que envolten el Congrés espanyol

Pancarta de la marxa que recorda el mític "No pasaran de
la Guerra Civil espanyola. Foto: EFE

La protesta de dissabte contra la Llei de Seguretat ciutadana que impulsa el Govern espanyol es va convertir en una batalla a ple centre de Madrid. Ciutadans i policia van estar enfrontant-se fins a altes hores de la matinada.
Des de les set del vespre, al voltant d'unes 2.000 persones es van concentrar a plaça Neptuno durant una hora i mitja i, després, van dirigir-se cap a la plaça del Sol. En el transcurs de la marxa el nombre de manifestants va anar augmentant i es va arribar als 5.000 ciutadans. A Sol un grup de protestants es va desviar pels carrers adjacents i van començar els aldarulls. La policia va respondre enèrgicament i va carregar contra els ciutadans, ja fossin violents, pacífics o premsa.
La convocatòria, que havia estat feta per la Coordinadora 25-S, criticava la coneguda com a Ley mordaza per instaurar, segons la coordinadora, un Règim de Dictadura Parlamentària. D'aprovar-se, avisen, la llei impedirà que s'exerceixin les llibertats més elementals. A tall d'exemple es citen multes d'entre 30.001 a 600.000 euros per la gravació d'un agent de les forces de seguretat mentre fa la seva feina. La mateixa sanció econòmica pot rebre algú per participar en un escarni a un càrrec públic o per manifestar-se davant d'institucions estatals, com Tribunals, Parlaments autonòmics o el mateix Congrés espanyol.
Finalment, la nit va acabar amb el saldo de 23 ferits, 40 identificats i 7 detinguts.

Desallotjades les families del bloc de Salt ocupat

Els Mossos d'Esquadra van desallotjar ahir les quinze famílies del municipi gironí que vivien en un bloc de pisos propietat del SAREB. L'edifici havia estat ocupat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i cedit a famílies desnonades. De la quinzena, nou families no han estat reallotjades i han quedat al carrer.

Els Mossos d'Esquadra van aparèixer ahir al matí al bloc de
Salt per garantir el desallotjament. Foto: CUP Girona

Després que el Tribunal d'Estrasburg dels Drets Humans aixequés la mesura cautelar que impedia el desallotjament de l'immoble que aquest mateix havia imposat, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Girona va ordenar el desnonament. La PAH ja havia demanat al Tribunal d'Estrasburg una pròrroga de sis mesos de la suspensió cautelar, però no va ser concedida. L'objectiu d'aquesta petició era garantir que s'acabés amb èxit la negociació amb la Generalitat per trobar un habitatge a les catorze famílies que vivien al bloc.

El bloc de Salt era un edifici de nova construcció que no havia estat habitat per ningú fins el març, quan la PAH de Girona va decidir ocupar-lo per poder-lo cedir a famílies prèviament desnonades. Després de vuit mesos d'ocupació el bloc s'havia convertit en símbol de la PAH. D'altra banda, els immobles ocupats del Vallès Occidental segueixen allotjant famílies desnonades.

Segons fonts de la Generalitat, el desallotjament es va dur a terme sense cap tipus d'incident.

9N: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"

L'anunci de la data i la pregunta de la consulta l'han fet conjuntament el govern de la Generalitat i els líders dels partits favorables a l'autodeterminació. Foto: Alejandro García / EFE

Finalment avui 12 de desembre, el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i els líders dels altres partits favorables al dret a l'autodeterminació han anunciat la pregunta i la data de la consulta. Després de diverses tensions en els últims dies per aconseguir trobar un punt d'acord entre independentistes (ERC, CUP) i federalistes (UDC, ICV-EUiA) s'ha acordat una pregunta encadenada.
La pregunta serà doble. Per una part es votarà si es vol que Catalunya esdevingui un estat, sense concretar quin tipus d'estat. Seguidament, si la resposta és afirmativa, s'haurà de decidir si aquest estat ha de ser independent o si ha de mantenir alguna relació amb Espanya. D'aquesta manera s'estableixen tres opcions possibles: mantenir l'"statu quo", negociar una consideració d'estat federal o declarar la independència.
Durant la negociació s'han contemplat diverses dates. Hi havia veus que volien fer coincidir la consulta amb les eleccions europees, entre el 22 i el 25 de maig, però les altes esferes europees no volien que es restés importància a aquests comicis. Aquestes eleccions limitaven d'una altra manera, ja que no es poden convocar votacions durant els tres mesos anteriors i posteriors. Això ja provocava que es fessin a partir de setembre (organitzar-la per al març era massa just). Dins de setembre s'havia parlat del 14 de setembre, el diumenge anterior al referèndum escocès, però també s'ha considerat massa aviat per poder organitzar-la. Finalment s'ha establert per el 9 de novembre de 2014, 25 anys després de la caiguda del Mur de Berlín.
Les divergències entre les diverses forces polítiques catalanes havien marcat en els darrers dies un debat mediàtic, és per això que totes les formacions han destacat la importància de l'acord. Era difícil fixar una pregunta que acontentés tothom, però la formula de la pregunta encadenada ha permès l'acord.

La Unitat Popular debat sobre el seu model de país

Prop d'un miler de persones van participar dissabte a la Trobada d'Unitat Popular, una jornada on persones de diferents col·lectius afins a la idea de la Unitat Popular van discutir sobre diferents aspectes. L'acte es va celebrar a l'Institut La Llauna, de Badalona.

El gimnàs de l'Institut La Llauna ser l'escenari de moltes de les assemblees.
Fotografia: Arnau Lleonart

Per un dia, les aules que sovint són ocupades per estudiants van servir d'àgora on es van tractar temàtiques com territori, joventut, llengua, cultura, solidaritat internacionalista, antipatriarcal, drets col·lectius i drets socials. Aquests van ser els aspectes a tractar durant el matí. A la tarda, després d'un dinar popular al mateix institut, es va debatre sobre tres temes: "Full de ruta per la independència", "Definició de les bases d'un nou model de societat" i "Articulació entre les lluites. Dinàmiques entre contrapoder i poder instituacional".
Les assemblees van estar formades tant per militants, regidors i diputats de la CUP i de les Candidatures Alternatives del Vallès, com per gent sense afiliació política. David Fernández, Quim Arrufat, Isabel Vallès (diputats al Parlament), Diego Cañamero (portaveu del SAT), Pau Llonch (raper)... van debatre com a iguals amb tots aquells que van compartir assemblees amb ells.
Al final de la jornada es va fer una síntesi dels debats de la tarda i els organitzadors es van felicitar per l'alta participació, gairebé un miler de persones, i el correcte funcionament de la trobada. A més, es va fixar l'objectiu de repetir l'experiència en els propers mesos.

Cañamero: "No som de l'extrema esquerra, som de l'extrema necessitat"

El portaveu del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), Diego Cañamero, va ser divendres a Santa Coloma de Gramanet fent una xerrada. L'acte havia estat organitzat pels partits polítics Gent de Gramanet i CUP Badalona. Representants d'aquests dos partits van ser els encarregats de presentar la xerrada.

Diego Cañamero va cridar a la mobilització social,
Fotografia: Andreu Fernández

Davant d'un públic que va omplir la sala d'actes del Museu Torre Balldovina, Cañamero va fer una forta crítica de la situació socioeconòmica de l'estat espanyol, va defensar la labor del SAT i va fer una crida a la unitat de l'esquerra i a la mobilització constant. "El SAT porta lluitant molt de temps per fer que la gent s'adoni que es poden canviar coses" - va dir. Segons Cañamero que a Andalusia hi hagi un 37% d'atur (67% en els joves) és una realitat que no es correspon amb la rebel·lia històrica dels andalusos i andaluses. A més, va apuntar que la única sortida a aquesta situació és la unitat de l'esquerra, ja sigui als carrers, als sindicats i a tot arreu.
Amb aquesta idea d'unitat va anunciar una convocatòria per col·lapsar Madrid amb gent vinguda de tot l'Estat el 22 de març. La idea és que es formin rutes a peu o amb autocars des de tots els territoris cap a Madrid. Aquesta mobilització tindria tres punts generals: no al pagament del deute, fi de les retallades i dimissió dels governs que defensin les mesures de la Troika; als quals s'hi sumarien les propostes concretes de cada territori, com podria ser el dret a l'autodeterminació. "Valdrà per a alguna cosa?" - es va preguntar a ell mateix per contestar-se tot seguit: "El que no val per a res és quedar-se a casa.".
Aquest no era el primer cop que Diego Cañamero col·laborava amb l'Esquerra Independentista. Durant l'acte final de campanya electoral de la CUP al Barcelona Teatre Musical, el portaveu del SAT va fer una de les intervencions més aplaudides de la nit.