Acte a Cerdanyola a favor d'un referèndum explícitament independentista el 2014

Uriel Bertran i Anna Arqué van ser dijous passat a l'ateneu de Cerdanyola del Vallès per presentar la campanya "Referèndum sí o sí". Aquesta mobilització vol esdevenir un moviment prou fort que garanteixi la celebració durant l'any 2014 d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.

La presentació es va realitzar a la sala d'actes de l'Ateneu
de Cerdanyola. Fotografia: Arnau Lleonart

El dirigent de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertan, va voler destacar el fet que el dret a l'autodeterminació s'exerceix de forma unilateral, i que per tant no caldria demanar cap mena de permís a l'Estat espanyol. D'altra banda, va expressar la necessitat de votar una pregunta clara sobre la independència, ja que segons ell si hi ha debat sobre l'autodeterminació és perquè els independentistes ho han volgut. Així mateix, Bertan va carregar contra aquelles veus que demanen una pregunta inclusiva: "Inclusiva és la paraula de moda. Abans ho era pacte." A més, va afegir que als primers que ha d'incloure la pregunta és als milions que s'han manifestat.
Anna Arqué, per la seva part va insistir en la importància d'una pregunta clara de cara a una bona interpretació internacional. D'altra banda va explicar que l'any 1975 trenta-cinc estats (entre ells Espanya) van signar els Acords de Hèlsinki. Aquest pacte va ampliar el dret a l'autodeterminació de manera que ja no només s'apliqués a les colònies, sinó que fos vàlid per tots els pobles. D'aquesta manera va desmuntar la fal·làcia que Catalunya no té dret a l'autodeterminació per no ser colònia.
Durant la presentació de la campanya es va anunciar una concentració a plaça Sant Jaume, Barcelona, el dia 15 de desembre. La mobilització vol servir per demanar una pregunta clara que parli d'independència. A més, segons Arqué, servirà de demostració de resistència ciutadana contra els arguments de la por.
Uriel Bertan i Anna Arqué són alguns dels membres impulsors de la campanya Referèndum sí o si, que pren aquest nom d'unes declaracions d'Artur Mas d'unes setmanes després d'haver convocat les eleccions del 25N. Els dos ja havien treballat junts en l'organització de la Consulta d'Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya de 2009.

I finalment RTVV es va apagar

Una treballadora de Nou plora d'impotència / EFE

Després que ahir s'aprovés només amb els vots del PP la llei que permetia tancar RTVV, avui la senyal de Nou Televisió s'ha apagat a les 12:19. Les darreres imatges que s'han pogut veure han mostrat com la policia ha hagut d'escortar el tècnic que havia de tallar el cable. De fons se sentien els treballadors que clamaven "açò és un colp d'estat".
El tancament de RTVV ha començat per Ràdio Nou, que a les 00:00 ha suspès l'emissió d'imprevist mentre s'estava emeten el postpartit del Swansea - València de la competició Europa League. A la mateixa hora, a Nou ha començat un programa especial que s'ha allargat fins les 12:20, quan la imatge ha passat a negre.
Durant el llarg programa especial s'ha recordat la història dels 24 anys de Canal9 i s'ha dedicat un espai de temps considerable a parlar de l'accident de metro de València de 2006. A causa del setge policial a l'edifici ,Beatriz Garrote, representant de l'associació de víctimes de l'accident, ha hagut d'entrar a través d'una finestra per poder participar en el programa. També s'ha convidat a representants dels partits de l'oposició (PSPV-PSOE, Compromís i EU) per fer l'últim debat polític.
Finalment, i després que el jutjat de Paterna ordenés el desallotjament dels estudis de RTVV, un tècnic escortat per la policia ha posat fi a gairebé cinc lustres de televisió pública i en català. Val a dir, però, que la cadena s'ha acomiadat amb el compromís de l'oposició de tornar a obrir RTVV tan bon punt en tinguin l'oportunitat.

Aquí poden veure el fatídic final de Nou:
 

"La Clau" de Cerdanyola s'acomiada del seu local

EL CASAL ES TRASLLADA DESPRÉS DE 4 ANYS

La Clau diu adéu al seu tradicional local.
Fotografia: Arnau Lleonart

El casal popular i cultural La Clau va organitzar divendres un comiat del local situat al carrer Mare de Déu del Pilar. Després de quatre anys de xerrades, cafetes, reunions i tota mena d'actes, La Clau es traslladarà a un local més gran.
Durant el comiat es van projectar fotografies de diferents actes, així com de les obres que es van fer per adequar el local a les necessitats del casal popular. A més, els assistents van poder gaudir de pintxos i sidra en un bon ambient. Tot i que estava previst que en el transcurs de l'acte es presentés el projecte del nou local finalment no va poder ser. Així doncs, resta organitzar un altre acte per explicar on es traslladarà La Clau.
Pensat per ser un espai de trobada horitzontal i autogestionat, el casal popular i cultural La Clau ha estat la casa de diferents entitats de Cerdanyola que fins la seva inauguració no tenien un lloc estable on reunir-se. A partir d'ara aquest espai serà un altre, però l'essència de La Clau serà la mateixa.

El casal popular "3 voltes rebel" s'omple per sentir a Pablo Iglesias i Raimundo Viejo

VA SER ORGANITZAT PER LA CUP DE BARCELONA EN COL·LABORACIÓ AMB EL CASAL

Els dos professors universitaris van aconseguir diumenge que el casal 3 voltes rebel, a Nou Barris, arribés al màxim de la seva capacitat. Els ponents van reflexionar i debatre sobre la definició de democràcia i la crisi del règim polític establert durant la Transició.
Raimundo Viejo, doctor en ciència política per les universitats de Santiago de Compostel·la i Humboldt de Berlín; i Pablo Iglesias, politòleg i professor de ciències polítiques a la Universitat Complutense de Madrid a més de presentador dels programes de televisió La Tuerka i Fort Apache, van ser els encarregats de fer les reflexions inicials per després obrir el debat.

L'acte va omplir de gom a gom el casal 3 voltes rebel.
Fotografia: Arnau Lleonart

Raimundo va començar la seva intervenció amb un xocant "la democràcia realment no existeix" que després va matisar explicant que "és el resultat del xoc de dues forces contingents: la democratització i la desdemocratització.". Com a exemple d'elements democratitzants Viejo va citar l'autodeterminació, els moviments socials, les ocupacions de pisos de la PAH, etc. Per contra, la corrupció, els GAL, etc. serien exemples de desdemocratització. Respecte al canvi de règim Raimundo Viejo va admetre que ens trobem en una crisi de règim però va voler matisar molt aquesta afirmació. Segons ell, aquesta crisi seria la convergència de diferents crisis: de legitimitat, constitucional i institucional.
Pablo Iglesias, per la seva part va voler parlar del problema que té l'esquerra anticapitalista respecte al debat sobre les institucions i va diferenciar dues postures habituals de l'esquerra. D'una banda va utilitzar la cita de Jesucrist "el meu regne no és d'aquest món" per parlar d'aquella esquerra totalment al·lèrgica a les institucions i partidària de no tacar-se les mans el més mínim a l'hora de governar per no cometre cap error. D'altra banda va referir-se a una altra esquerra, la que es conforma amb "la medalla de bronze", que aspira a una forquilla d'entre el 3% i l'11% dels vots amb la qual obtenir prou representació per condicionar el partit que governi, però sense uns objectius reals de governar per ella mateixa.
Iglesias va situar l'inici del règim actual en el 23F de 1981. "El 23F és un procés consensuat amb les elits.", va afirmar. Segons ell, va servir per apartar un Suárez que es considerava que ja havia complert amb la seva tasca, per espantar el PSOE i obligar-lo a moderar-se, per legitimar la monarquia i per fer el cop de gràcia al Partit Comunista. Respecte al canvi d'aquest règim va explicar que el sistema polític de la transició es fonamentava en un sistema econòmic concret però que això havia canviat amb la crisi econòmica. Iglesias va diferenciar aquesta crisi econòmica pel fet que afecta les classes mitjanes, "l'últim cop que a Alemanya es van tocar les classes mitjanes ja sabem què va passar" va dir en referència al nazisme. Com a conseqüència d'aquesta crisi econòmica també considera que s'ha generat una crisi territorial, provocant que CiU s'allunyi de la seva tradicional moderació i es situï en el sobiranisme. "CiU no s'atreviria a proposar un canvi com el que proposa en una altra situació", va dir.
Finalment, va tornar a referir-se a les dues esquerres que havia definit abans, la de "el meu regne no és d'aquest món" i la de la medalla de bronze. Va explicar que el moment d'assolir el govern és ara i que l'esquerra antiinstitucions no pot estar esperant perpètuament a que la societat mostri les condicions necessàries per fer una revolució. De la mateixa manera, va instar a l'esquerra ja institucional a deixar d'intentar ser la tercera via i fixar-se com a objectiu l'obtenció del govern.
El casal popular 3 voltes rebel és un projecte impulsat per la Trobada Alternativa de Nou Barris que va néixer l'any passat amb l'objectiu de crear un espai social, democràtic i autogestionat on crear una xarxa veïnal i organitzar xerrades i debats de diversa temàtica.

Al voltant d'un miler de manifestants en contra la brutalitat policial

AHIR FEIA UN ANY JUST QUE ESTER QUINTANA VA PERDRE L'ULL

La manifestació va començar a la Rambla del Raval i va acabar a pl. Sant Jaume. Fotografia: Arnau Lleonart

Una mica més d'un miler de persones van manifestar-se ahir a Barcelona en contra de la brutalitat policial i de la criminalització de la protesta social. La marxa havia estat convocat per les organitzacions Ojo con tu ojo i Stop bales de goma en col·laboració amb l'Assemblea del Raval.
Començar on va morir en Juan Andrés, passar per on l'Ester va perdre l'ull esquerra i acabar on hi ha el poder català i barceloní. Aquest va ser el recorregut d'una manifestació en la qual es van sentir crits com "Prou brutalitat, prou impunitat.", "Si ens toquen a una ens toquen a totes.", "La policia tortura i assassina." o "Qui sembra la misèria recull la ràbia.". Abans de l'inici de la marxa un veí del Raval va prendre la paraula per denunciar que les institucions defensen unes actituds no democràtiques i per demanar  justícia i respecte per en Juan Andrés, el qual ha estat acusat d'anar drogat i d'autoagredir-se en alguns mitjans de comunicació. També va demanar la dimissió de Ramon Espadaler, conseller d'interior, i de Manel Prat, cap dels Mossos d'Esquadra.
Quan la manifestació va arribar al xamfrà entre Passeig de Gràcia i carrer Casp, just on l'Ester Quintana va perdre l'ull, es va unir a una concentració de Iaioflautes i la pròpia Ester. Allà es van repartir 365 globus, un per cada dia passats des de la vaga general de l'any passat. A les 20:40, hora que es van disparar les pilotes de goma, l'Ester va llegir un discurs (que podeu sentir aquí) i just després es van fer volar els globus. Tot seguit la marxa va continuar fins plaça Sant Jaume, on es va fer un altre parlament en el qual es va celebrar la fi de les pilotes de goma però alhora es va rebutjar la implantació de nous mètodes de repressió com els canons d'aigua o de so.
En relació al cas de la mort de Juan Andrés Benítez, Espadaler va reiterar ahir mateix la confiança en els vuit mossos imputats i va valorar aixecar les mesures cautelars si hi ha canvis en les imputacions. A més, es va mostrar preocupat pel "judici mediàtic" al cos de policia i va considerar que si s'acaba condemnant els mossos es tractaria "d'un cas aïllat que no pot donar peu a injustes generalitzacions". Avui, però, segons informa EFE la jutge que investiga el cas considera "clara i meridiana" la implicació de tots els imputats en la mort de Juan Andrés, ja sigui "com a autors directes de les agressions" o com a col·laboradors necessaris per subjectar la víctima o presenciar la reducció. Així doncs, ha decretat l'obligació dels vuit mossos de comparèixer cada 15 dies al jutjat.

El Procés Constituent de Cerdanyola es dirigeix a altres moviments socials

EL MOVIMENT BUSCA COMPLICITATS EN ALTRES LLUITES

Logotip del Procés Constituent

Font: pàgina web pròpia

L'assemblea cerdanyolenca del Procés Constituent va enviar ahir una carta a diverses organitzacions socials
de Cerdanyola amb l'objectiu d'informar-los de la seva existència. A més se'ls convida a treballar plegats i a trobar sinergies, tot i que destaquen que no volen interferir en la seva activitat. En concret, posen la data del 16 de novembre, dia en el qual es farà una reunió per parlar d'una acció que es realitzarà properament en aquest municipi.
En els darrers anys a Cerdanyola han proliferat el número d'organitzacions polítiques que els veïns han anat creant per plantar cara a problemes locals. Plataforma Cerdanyola sense abocadors, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Associació Cerdanyola Via Verda, 15M... Totes són organitzacions formades per cerdanyolencs que no es conformen en delegar el poder cada quatre anys als regidors de l'Ajuntament i es mobilitzen per defensar el que consideren adequat per Cerdanyola. El Procés Constituent és un moviment aglutinador de forces que busca la unió de diferents lluites socials per enriquir el seu camí cap al poder. És per això que és indispensable la cerca de complicitats amb altres organitzacions.

Podeu llegir la carta íntegra fent clic aquí.

Els treballadors de RTVV es rebelen contra el tancament

DES DEL TANCAMENT LA CADENA HA FET UN GIR IDEOLÒGIC

Quan dimarts passat Alberto Fabra va anunciar el tancament de Ràdiotelevisió Valenciana poc s'imaginava la resposta política i social que això tindria. A partir d'aquell moment els treballadors van trencar amb totes les directrius que arribaven des dels despatxos i van començar a fer "la programació que sempre havien volgut fer".

Dimecres passat va realitzar-se el primer debat plural de Nou Televisió.

Fotografia: Nou Televisió

Canal 9 (que s'havia convertit en Nou Televisió) feia molt de temps que havia perdut el seu prestigi. D'ençà que Eduardo Zaplana va esdevenir president de la Generalitat Valenciana, RTVV s'havia convertit en un mitjà propagandístic del PP a través del qual només es projectava una única cara de la societat valenciana. Amb l'anunci del tancament, els treballadors van fer públiques les pressions que rebien per manipular la informació. En un especial informatiu els treballadors van criticar la gestió del PP al capdavant del govern valencià, van explicar com el deute de la RTVV havia augmentat de forma exponencial amb els successius governs populars i van demanar disculpes pel tractament de casos com l'accident del Metro de València que va tenir lloc el 3 de juliol de 2006, circumstàncies del qual encara estan per aclarir.

Després de l'informatiu va tenir lloc un històric debat on van participar totes les forces polítiques amb representació a les Corts Valencianes. Que hi hagi un debat plural en una televisió pública és quelcom totalment habitual en la majoria de televisions públiques però per Nou això era tota una novetat. Serafín Castellano va ser l'encarregat de justificar la decisió del PP davant de les protestes de l'oposició i de les periodistes que moderaven el debat. Ximo Puig, president del PSPV, va arribar a prometre que si arribava a governar reobriria els mitjans públics. Podeu veure el debat íntegre fent clic aquí.
El tancament de RTVV va ser anunciat mitjançant una nota de premsa el passat dia 5 després que el Tribunal Superior de Justícia anul·lés l'ERO que havia deixat sense feina gairebé mil treballadors. El Govern valencià considera inassumible el cost de 72 milions d'euros que calcula que haurien de pagar en concepte de sou als 1.700 treballadors que l'empresa pública tornaria a tenir si es readmetessin els acomiadats.
Des de l'anunci del tancament les xarxes socials van bolcar el seu suport a través de l'etiqueta #RTVVnoestanca. A més, centenars de ciutadans van sortir al carrer de manera espontània en conèixer la decisió del Govern valencià. D'altra banda, unes 60.000 persones van omplir ahir a la tarda els carrers de València per protestar contra aquesta decisió. Amb el canvi de línia editorial la televisió pública valenciana també ha rebut suport a través dels nivells d'audiència, que a vist com es triplicaven els seus índexs de 'share'. Si darrerament la mitjana d'audiència dels dies entre setmana sense cap gran programa oscil·laven entre el 2% i el 3,5% actualment Nou està tenint una audiència al voltant del 9%. L'històric debat entre totes les forces parlamentàries va tenir un seguiment d'un 13,7% de 'share', dada que el situa com el programa més vist d'aquesta temporada.

Arcadi Oliveres: "Avui per avui, el caixer automàtic és la millor obra social de les caixes."

L'ECONOMISTA I ADA COLAU ASSISTEIXEN A LA INAUGURACIÓ DEL CURS DE LA FAS

Convidats per la Fundació Autònoma Solidaria de la UAB, els dos símbols de l'esquerra alternativa catalana van explicar les causes de la crisi i van aportar solucions per sortir-ne. L'acte es va realitzar dilluns passat a la Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.

Arcadi Oliveres i Ada Colau van participar en l'acte d'inauguració
del curs de la Fundació Autònoma Solidària. Fotografia: Arnau Lleonart

Sota el títol "Crisis i lluites socials. L'acció local, el motor del canvi" Colau i Oliveres van fer una xerrada carregada de contingut polític anticapitalista. Arcadi Oliveres va afirmar amb rotunditat que "la crisi és, sens dubte, fruit de l'especulació" i va diferenciar els dos grans tipus d'especulació que més mal han fet a l'economia: la immobiliària (habitatges) i la mobiliària (accions). Com a solució al problema de  l'especulació, Oliveres va proposar aplicar la coneguda Taxa Tobin. Aquesta, teoritzada pel Nobel d'Economia James Tobin l'any 1971, consisteix en gravar un 0,1% totes les operacions especulatives. Segons Arcadi Oliveres, d'aquesta manera l'especulació quedaria reduïda a la meitat i a més es recaptarien 200.000 milions de dollars d'any. Respecte al problema de l'atur l'economista va apostar pel repartiment del treball existent i va pronosticar que quan els que ara són estudiants es jubilin hauran acabat treballant cinc hores al dia. També va criticar l'enorme frau fiscal que existeix i la desproporcionada despesa militar. "Per mantenir l'estat del benestar cal reduir despeses sense sentit", va afirmar.

Per la seva part, Ada Colau va explicar el naixement de la PAH i la necessitat de l'organització com a mètode de lluita. Segons Colau la PAH s'enfronta a una estafa ja que "tot s'incentivava de cara a la hipoteca i es posava traves al lloguer". A més, va denunciar que les administracions van actuar de forma proactiva i molt agressiva alterant les regles del joc. L'embrió de la PAH s'ubica a l'any 2006, quan no hi havia cap veu discordant amb el sistema econòmica. En aquells moments, la ciutadania es va autoconvocar i es van fer les primeres mobilitzacions pre-15M pel dret a l'habitatge. Quan esclata la crisi molta gent que es creia propietària va descobrir que, realment, estava sobre-endeutada i a punt de ser desnonada. Ada Colau va explicar que la PAH creia que es trobaria gent enfadada per la situació però que el que es va trobar va ser gent avergonyida i devastada, "en aquesta societat tan materialista quan falla l'economia la persona es converteix en un pària social". És per això que destaca la importància de fer veure als afectats que el problema és col·lectiu, fet que alleugereix el sentiment de culpa. Finalment Ada Colau va destacar la importància d'organitzar-se i participar en els moviments de base. "Hem de creure que realment hi ha alternatives i que tenim més poder del que volem creure. La situació passa per l'organització", va dir.
Una de les organitzacions d'esquerra anticapitalista que més força estan prenent darrerament és el Procés Constituent que Arcadi Oliveres impulsa conjuntament amb Teresa Forcades. Malgrat que en són els impulsors, cap dels dos no volen encapçalar aquest moviment. Ada Colau, preguntada sobre la possibilitat de ser-ne la cara visible, també ho va rebutjar: "Jo sóc portaveu de la PAH i res més". Segons ella, el més important de tots aquests processos és la participació ciutadana horitzontal. "La cara visible pot acabar sent un punt necessari, per la cultura política que ens han inculcat, però això no pot ser mai el primer punt a tractar, només el darrer".
Al final del col·loqui entre assistents a l'acte i ponents, un estudiant va denunciar que la FAS promogués aquest acte quan és una fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona, institució que segons ell reprimeix els moviments de protesta estudiantil.

La comunitat educativa rebutja la llei Wert

MESTRES, ALUMNES I PARES ES MANIFESTEN A TOT L'ESTAT

El centre de Barcelona es va veure inundat per milers de manifestants. Fotografia: Arnau Lleonart

El passat 24 d'octubre van celebrar-se manifestacions a tot l'Estat espanyol emmarcades en una vaga general educativa que va tenir un ampli seguiment. Les protestes eren principalment contra la LOMQE (Llei de Millora de la Qualitat Educativa) i contra les successives retallades en educació dels governs central i autonòmics.

A Barcelona, la Plaça Universitat i els seus voltants estaven plenes de gom a gom molt abans de les 12:30, hora d'inici de la manifestació. Encapçalats per una pancarta que deia "Ni LOMCE, ni retallades. Aturem la LEC. Per l'educació pública, cap retallada" milers d'estudiants (universitaris, de secundària i d'altres més petits), professors i pares van desfilar per la capital catalana. L'afluència a la manifestació (xifrada en 170.000 persones segons els convocats, 30.000 segons la Guàrdia Urbana) va ser tal que quan la capçalera de la manifestació va arribar al seu destí, Pla de Palau, encara hi havia gent que sortia de Plaça Universitat.
La vaga en educació realment estava convocada pels dies 22, 23 i 24 d'octubre, però va ser aquest darrer dia quan va tenir més seguiment. Havent estat convocada inicialment pels sindicats USTEC, CCOO i CGT, altres sindicats van unir-se més tard a la convocatòria, tot i que alguns amb certs matisos. El SEPC, per exemple, va cridar a la vaga als estudiants de secundària, però no als d'universitats. Aquest cas va repetir-se a la Universitat Autònoma de Barcelona on la CAF (Coordinadora d'Assemblees de Facultats) va rebutjar la vaga perquè considerava que estava organitzada des de dalt cap a baix, i no des de les assemblees dels estudiants. Tot i així va convocar mobilitzacions durant el matí del 24-O.

Posteriorment, mitjançant un vídeo, el Govern espanyol va qualificar la vaga de fracàs. La secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, va xifrar en un 20,76% la participació dels docents en la vaga general  educativa i va titllar de "demagògics, simplistes i en molts casos ofensius" els arguments de manifestants i sindicats. Podeu sentir aquestes declaracions reproduint el vídeo de la dreta.

La LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) va ser aprovada el 17 d'octubre únicament amb els vots del PP, que va poder-la aprovar gràcies a la seva majoria absoluta. D'altra banda, l'oposició va anunciar que la llei seria derogada quan canviessin les majories.