Arcadi Oliveres: "Avui per avui, el caixer automàtic és la millor obra social de les caixes."

L'ECONOMISTA I ADA COLAU ASSISTEIXEN A LA INAUGURACIÓ DEL CURS DE LA FAS

Convidats per la Fundació Autònoma Solidaria de la UAB, els dos símbols de l'esquerra alternativa catalana van explicar les causes de la crisi i van aportar solucions per sortir-ne. L'acte es va realitzar dilluns passat a la Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.

Arcadi Oliveres i Ada Colau van participar en l'acte d'inauguració
del curs de la Fundació Autònoma Solidària. Fotografia: Arnau Lleonart

Sota el títol "Crisis i lluites socials. L'acció local, el motor del canvi" Colau i Oliveres van fer una xerrada carregada de contingut polític anticapitalista. Arcadi Oliveres va afirmar amb rotunditat que "la crisi és, sens dubte, fruit de l'especulació" i va diferenciar els dos grans tipus d'especulació que més mal han fet a l'economia: la immobiliària (habitatges) i la mobiliària (accions). Com a solució al problema de  l'especulació, Oliveres va proposar aplicar la coneguda Taxa Tobin. Aquesta, teoritzada pel Nobel d'Economia James Tobin l'any 1971, consisteix en gravar un 0,1% totes les operacions especulatives. Segons Arcadi Oliveres, d'aquesta manera l'especulació quedaria reduïda a la meitat i a més es recaptarien 200.000 milions de dollars d'any. Respecte al problema de l'atur l'economista va apostar pel repartiment del treball existent i va pronosticar que quan els que ara són estudiants es jubilin hauran acabat treballant cinc hores al dia. També va criticar l'enorme frau fiscal que existeix i la desproporcionada despesa militar. "Per mantenir l'estat del benestar cal reduir despeses sense sentit", va afirmar.

Per la seva part, Ada Colau va explicar el naixement de la PAH i la necessitat de l'organització com a mètode de lluita. Segons Colau la PAH s'enfronta a una estafa ja que "tot s'incentivava de cara a la hipoteca i es posava traves al lloguer". A més, va denunciar que les administracions van actuar de forma proactiva i molt agressiva alterant les regles del joc. L'embrió de la PAH s'ubica a l'any 2006, quan no hi havia cap veu discordant amb el sistema econòmica. En aquells moments, la ciutadania es va autoconvocar i es van fer les primeres mobilitzacions pre-15M pel dret a l'habitatge. Quan esclata la crisi molta gent que es creia propietària va descobrir que, realment, estava sobre-endeutada i a punt de ser desnonada. Ada Colau va explicar que la PAH creia que es trobaria gent enfadada per la situació però que el que es va trobar va ser gent avergonyida i devastada, "en aquesta societat tan materialista quan falla l'economia la persona es converteix en un pària social". És per això que destaca la importància de fer veure als afectats que el problema és col·lectiu, fet que alleugereix el sentiment de culpa. Finalment Ada Colau va destacar la importància d'organitzar-se i participar en els moviments de base. "Hem de creure que realment hi ha alternatives i que tenim més poder del que volem creure. La situació passa per l'organització", va dir.
Una de les organitzacions d'esquerra anticapitalista que més força estan prenent darrerament és el Procés Constituent que Arcadi Oliveres impulsa conjuntament amb Teresa Forcades. Malgrat que en són els impulsors, cap dels dos no volen encapçalar aquest moviment. Ada Colau, preguntada sobre la possibilitat de ser-ne la cara visible, també ho va rebutjar: "Jo sóc portaveu de la PAH i res més". Segons ella, el més important de tots aquests processos és la participació ciutadana horitzontal. "La cara visible pot acabar sent un punt necessari, per la cultura política que ens han inculcat, però això no pot ser mai el primer punt a tractar, només el darrer".
Al final del col·loqui entre assistents a l'acte i ponents, un estudiant va denunciar que la FAS promogués aquest acte quan és una fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona, institució que segons ell reprimeix els moviments de protesta estudiantil.