La reforma de la llei de l'avortament encén els ànims

L'aprovació de l'avantprojecte de la nova llei sobre l'avortament de divendres ha obert un intens debat en la població. El canvi de model de la llei, que deixa de ser de terminis per ser de supòsits, la converteix en una de les més restrictives d'Europa.

Concentració a Barcelona contra la nova llei de l'avortament.
Foto: Víctor Serri / LaDirecta

La nova llei, molt semblant a la de 1985, només contempla dos escenaris en els quals una dona pot avortar. La interrupció de la gestació tan sols serà possible si existeix un risc greu per la salut de la mare i si l'embaràs ha estat conseqüència d'una violació. A més, les noies de setze i disset anys perdran el dret a l'avortament si no tenen permís patern.

L'objectiu del govern, afirmen, és protegir més el dret a la vida dels fetus i que no hi hagi discriminacions amb els discapacitats. Per contra, moltes associacions tan feministes com de defensa dels drets humans en el sentit més ampli creuen que augmentaran els avortaments il·legals, fet que posarà en perill la vida de les dones embarassades.

Com a resposta, dissabte hi va haver concentracions davant de les seus del PP a tot l'Estat convocades a través de les xarxes socials.

Dura repressió als manifestants que envolten el Congrés espanyol

Pancarta de la marxa que recorda el mític "No pasaran de
la Guerra Civil espanyola. Foto: EFE

La protesta de dissabte contra la Llei de Seguretat ciutadana que impulsa el Govern espanyol es va convertir en una batalla a ple centre de Madrid. Ciutadans i policia van estar enfrontant-se fins a altes hores de la matinada.
Des de les set del vespre, al voltant d'unes 2.000 persones es van concentrar a plaça Neptuno durant una hora i mitja i, després, van dirigir-se cap a la plaça del Sol. En el transcurs de la marxa el nombre de manifestants va anar augmentant i es va arribar als 5.000 ciutadans. A Sol un grup de protestants es va desviar pels carrers adjacents i van començar els aldarulls. La policia va respondre enèrgicament i va carregar contra els ciutadans, ja fossin violents, pacífics o premsa.
La convocatòria, que havia estat feta per la Coordinadora 25-S, criticava la coneguda com a Ley mordaza per instaurar, segons la coordinadora, un Règim de Dictadura Parlamentària. D'aprovar-se, avisen, la llei impedirà que s'exerceixin les llibertats més elementals. A tall d'exemple es citen multes d'entre 30.001 a 600.000 euros per la gravació d'un agent de les forces de seguretat mentre fa la seva feina. La mateixa sanció econòmica pot rebre algú per participar en un escarni a un càrrec públic o per manifestar-se davant d'institucions estatals, com Tribunals, Parlaments autonòmics o el mateix Congrés espanyol.
Finalment, la nit va acabar amb el saldo de 23 ferits, 40 identificats i 7 detinguts.

Desallotjades les families del bloc de Salt ocupat

Els Mossos d'Esquadra van desallotjar ahir les quinze famílies del municipi gironí que vivien en un bloc de pisos propietat del SAREB. L'edifici havia estat ocupat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i cedit a famílies desnonades. De la quinzena, nou families no han estat reallotjades i han quedat al carrer.

Els Mossos d'Esquadra van aparèixer ahir al matí al bloc de
Salt per garantir el desallotjament. Foto: CUP Girona

Després que el Tribunal d'Estrasburg dels Drets Humans aixequés la mesura cautelar que impedia el desallotjament de l'immoble que aquest mateix havia imposat, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Girona va ordenar el desnonament. La PAH ja havia demanat al Tribunal d'Estrasburg una pròrroga de sis mesos de la suspensió cautelar, però no va ser concedida. L'objectiu d'aquesta petició era garantir que s'acabés amb èxit la negociació amb la Generalitat per trobar un habitatge a les catorze famílies que vivien al bloc.

El bloc de Salt era un edifici de nova construcció que no havia estat habitat per ningú fins el març, quan la PAH de Girona va decidir ocupar-lo per poder-lo cedir a famílies prèviament desnonades. Després de vuit mesos d'ocupació el bloc s'havia convertit en símbol de la PAH. D'altra banda, els immobles ocupats del Vallès Occidental segueixen allotjant famílies desnonades.

Segons fonts de la Generalitat, el desallotjament es va dur a terme sense cap tipus d'incident.

9N: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"

L'anunci de la data i la pregunta de la consulta l'han fet conjuntament el govern de la Generalitat i els líders dels partits favorables a l'autodeterminació. Foto: Alejandro García / EFE

Finalment avui 12 de desembre, el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i els líders dels altres partits favorables al dret a l'autodeterminació han anunciat la pregunta i la data de la consulta. Després de diverses tensions en els últims dies per aconseguir trobar un punt d'acord entre independentistes (ERC, CUP) i federalistes (UDC, ICV-EUiA) s'ha acordat una pregunta encadenada.
La pregunta serà doble. Per una part es votarà si es vol que Catalunya esdevingui un estat, sense concretar quin tipus d'estat. Seguidament, si la resposta és afirmativa, s'haurà de decidir si aquest estat ha de ser independent o si ha de mantenir alguna relació amb Espanya. D'aquesta manera s'estableixen tres opcions possibles: mantenir l'"statu quo", negociar una consideració d'estat federal o declarar la independència.
Durant la negociació s'han contemplat diverses dates. Hi havia veus que volien fer coincidir la consulta amb les eleccions europees, entre el 22 i el 25 de maig, però les altes esferes europees no volien que es restés importància a aquests comicis. Aquestes eleccions limitaven d'una altra manera, ja que no es poden convocar votacions durant els tres mesos anteriors i posteriors. Això ja provocava que es fessin a partir de setembre (organitzar-la per al març era massa just). Dins de setembre s'havia parlat del 14 de setembre, el diumenge anterior al referèndum escocès, però també s'ha considerat massa aviat per poder organitzar-la. Finalment s'ha establert per el 9 de novembre de 2014, 25 anys després de la caiguda del Mur de Berlín.
Les divergències entre les diverses forces polítiques catalanes havien marcat en els darrers dies un debat mediàtic, és per això que totes les formacions han destacat la importància de l'acord. Era difícil fixar una pregunta que acontentés tothom, però la formula de la pregunta encadenada ha permès l'acord.

La Unitat Popular debat sobre el seu model de país

Prop d'un miler de persones van participar dissabte a la Trobada d'Unitat Popular, una jornada on persones de diferents col·lectius afins a la idea de la Unitat Popular van discutir sobre diferents aspectes. L'acte es va celebrar a l'Institut La Llauna, de Badalona.

El gimnàs de l'Institut La Llauna ser l'escenari de moltes de les assemblees.
Fotografia: Arnau Lleonart

Per un dia, les aules que sovint són ocupades per estudiants van servir d'àgora on es van tractar temàtiques com territori, joventut, llengua, cultura, solidaritat internacionalista, antipatriarcal, drets col·lectius i drets socials. Aquests van ser els aspectes a tractar durant el matí. A la tarda, després d'un dinar popular al mateix institut, es va debatre sobre tres temes: "Full de ruta per la independència", "Definició de les bases d'un nou model de societat" i "Articulació entre les lluites. Dinàmiques entre contrapoder i poder instituacional".
Les assemblees van estar formades tant per militants, regidors i diputats de la CUP i de les Candidatures Alternatives del Vallès, com per gent sense afiliació política. David Fernández, Quim Arrufat, Isabel Vallès (diputats al Parlament), Diego Cañamero (portaveu del SAT), Pau Llonch (raper)... van debatre com a iguals amb tots aquells que van compartir assemblees amb ells.
Al final de la jornada es va fer una síntesi dels debats de la tarda i els organitzadors es van felicitar per l'alta participació, gairebé un miler de persones, i el correcte funcionament de la trobada. A més, es va fixar l'objectiu de repetir l'experiència en els propers mesos.

Cañamero: "No som de l'extrema esquerra, som de l'extrema necessitat"

El portaveu del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), Diego Cañamero, va ser divendres a Santa Coloma de Gramanet fent una xerrada. L'acte havia estat organitzat pels partits polítics Gent de Gramanet i CUP Badalona. Representants d'aquests dos partits van ser els encarregats de presentar la xerrada.

Diego Cañamero va cridar a la mobilització social,
Fotografia: Andreu Fernández

Davant d'un públic que va omplir la sala d'actes del Museu Torre Balldovina, Cañamero va fer una forta crítica de la situació socioeconòmica de l'estat espanyol, va defensar la labor del SAT i va fer una crida a la unitat de l'esquerra i a la mobilització constant. "El SAT porta lluitant molt de temps per fer que la gent s'adoni que es poden canviar coses" - va dir. Segons Cañamero que a Andalusia hi hagi un 37% d'atur (67% en els joves) és una realitat que no es correspon amb la rebel·lia històrica dels andalusos i andaluses. A més, va apuntar que la única sortida a aquesta situació és la unitat de l'esquerra, ja sigui als carrers, als sindicats i a tot arreu.
Amb aquesta idea d'unitat va anunciar una convocatòria per col·lapsar Madrid amb gent vinguda de tot l'Estat el 22 de març. La idea és que es formin rutes a peu o amb autocars des de tots els territoris cap a Madrid. Aquesta mobilització tindria tres punts generals: no al pagament del deute, fi de les retallades i dimissió dels governs que defensin les mesures de la Troika; als quals s'hi sumarien les propostes concretes de cada territori, com podria ser el dret a l'autodeterminació. "Valdrà per a alguna cosa?" - es va preguntar a ell mateix per contestar-se tot seguit: "El que no val per a res és quedar-se a casa.".
Aquest no era el primer cop que Diego Cañamero col·laborava amb l'Esquerra Independentista. Durant l'acte final de campanya electoral de la CUP al Barcelona Teatre Musical, el portaveu del SAT va fer una de les intervencions més aplaudides de la nit.

Acte a Cerdanyola a favor d'un referèndum explícitament independentista el 2014

Uriel Bertran i Anna Arqué van ser dijous passat a l'ateneu de Cerdanyola del Vallès per presentar la campanya "Referèndum sí o sí". Aquesta mobilització vol esdevenir un moviment prou fort que garanteixi la celebració durant l'any 2014 d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.

La presentació es va realitzar a la sala d'actes de l'Ateneu
de Cerdanyola. Fotografia: Arnau Lleonart

El dirigent de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertan, va voler destacar el fet que el dret a l'autodeterminació s'exerceix de forma unilateral, i que per tant no caldria demanar cap mena de permís a l'Estat espanyol. D'altra banda, va expressar la necessitat de votar una pregunta clara sobre la independència, ja que segons ell si hi ha debat sobre l'autodeterminació és perquè els independentistes ho han volgut. Així mateix, Bertan va carregar contra aquelles veus que demanen una pregunta inclusiva: "Inclusiva és la paraula de moda. Abans ho era pacte." A més, va afegir que als primers que ha d'incloure la pregunta és als milions que s'han manifestat.
Anna Arqué, per la seva part va insistir en la importància d'una pregunta clara de cara a una bona interpretació internacional. D'altra banda va explicar que l'any 1975 trenta-cinc estats (entre ells Espanya) van signar els Acords de Hèlsinki. Aquest pacte va ampliar el dret a l'autodeterminació de manera que ja no només s'apliqués a les colònies, sinó que fos vàlid per tots els pobles. D'aquesta manera va desmuntar la fal·làcia que Catalunya no té dret a l'autodeterminació per no ser colònia.
Durant la presentació de la campanya es va anunciar una concentració a plaça Sant Jaume, Barcelona, el dia 15 de desembre. La mobilització vol servir per demanar una pregunta clara que parli d'independència. A més, segons Arqué, servirà de demostració de resistència ciutadana contra els arguments de la por.
Uriel Bertan i Anna Arqué són alguns dels membres impulsors de la campanya Referèndum sí o si, que pren aquest nom d'unes declaracions d'Artur Mas d'unes setmanes després d'haver convocat les eleccions del 25N. Els dos ja havien treballat junts en l'organització de la Consulta d'Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya de 2009.

I finalment RTVV es va apagar

Una treballadora de Nou plora d'impotència / EFE

Després que ahir s'aprovés només amb els vots del PP la llei que permetia tancar RTVV, avui la senyal de Nou Televisió s'ha apagat a les 12:19. Les darreres imatges que s'han pogut veure han mostrat com la policia ha hagut d'escortar el tècnic que havia de tallar el cable. De fons se sentien els treballadors que clamaven "açò és un colp d'estat".
El tancament de RTVV ha començat per Ràdio Nou, que a les 00:00 ha suspès l'emissió d'imprevist mentre s'estava emeten el postpartit del Swansea - València de la competició Europa League. A la mateixa hora, a Nou ha començat un programa especial que s'ha allargat fins les 12:20, quan la imatge ha passat a negre.
Durant el llarg programa especial s'ha recordat la història dels 24 anys de Canal9 i s'ha dedicat un espai de temps considerable a parlar de l'accident de metro de València de 2006. A causa del setge policial a l'edifici ,Beatriz Garrote, representant de l'associació de víctimes de l'accident, ha hagut d'entrar a través d'una finestra per poder participar en el programa. També s'ha convidat a representants dels partits de l'oposició (PSPV-PSOE, Compromís i EU) per fer l'últim debat polític.
Finalment, i després que el jutjat de Paterna ordenés el desallotjament dels estudis de RTVV, un tècnic escortat per la policia ha posat fi a gairebé cinc lustres de televisió pública i en català. Val a dir, però, que la cadena s'ha acomiadat amb el compromís de l'oposició de tornar a obrir RTVV tan bon punt en tinguin l'oportunitat.

Aquí poden veure el fatídic final de Nou:
 

"La Clau" de Cerdanyola s'acomiada del seu local

EL CASAL ES TRASLLADA DESPRÉS DE 4 ANYS

La Clau diu adéu al seu tradicional local.
Fotografia: Arnau Lleonart

El casal popular i cultural La Clau va organitzar divendres un comiat del local situat al carrer Mare de Déu del Pilar. Després de quatre anys de xerrades, cafetes, reunions i tota mena d'actes, La Clau es traslladarà a un local més gran.
Durant el comiat es van projectar fotografies de diferents actes, així com de les obres que es van fer per adequar el local a les necessitats del casal popular. A més, els assistents van poder gaudir de pintxos i sidra en un bon ambient. Tot i que estava previst que en el transcurs de l'acte es presentés el projecte del nou local finalment no va poder ser. Així doncs, resta organitzar un altre acte per explicar on es traslladarà La Clau.
Pensat per ser un espai de trobada horitzontal i autogestionat, el casal popular i cultural La Clau ha estat la casa de diferents entitats de Cerdanyola que fins la seva inauguració no tenien un lloc estable on reunir-se. A partir d'ara aquest espai serà un altre, però l'essència de La Clau serà la mateixa.

El casal popular "3 voltes rebel" s'omple per sentir a Pablo Iglesias i Raimundo Viejo

VA SER ORGANITZAT PER LA CUP DE BARCELONA EN COL·LABORACIÓ AMB EL CASAL

Els dos professors universitaris van aconseguir diumenge que el casal 3 voltes rebel, a Nou Barris, arribés al màxim de la seva capacitat. Els ponents van reflexionar i debatre sobre la definició de democràcia i la crisi del règim polític establert durant la Transició.
Raimundo Viejo, doctor en ciència política per les universitats de Santiago de Compostel·la i Humboldt de Berlín; i Pablo Iglesias, politòleg i professor de ciències polítiques a la Universitat Complutense de Madrid a més de presentador dels programes de televisió La Tuerka i Fort Apache, van ser els encarregats de fer les reflexions inicials per després obrir el debat.

L'acte va omplir de gom a gom el casal 3 voltes rebel.
Fotografia: Arnau Lleonart

Raimundo va començar la seva intervenció amb un xocant "la democràcia realment no existeix" que després va matisar explicant que "és el resultat del xoc de dues forces contingents: la democratització i la desdemocratització.". Com a exemple d'elements democratitzants Viejo va citar l'autodeterminació, els moviments socials, les ocupacions de pisos de la PAH, etc. Per contra, la corrupció, els GAL, etc. serien exemples de desdemocratització. Respecte al canvi de règim Raimundo Viejo va admetre que ens trobem en una crisi de règim però va voler matisar molt aquesta afirmació. Segons ell, aquesta crisi seria la convergència de diferents crisis: de legitimitat, constitucional i institucional.
Pablo Iglesias, per la seva part va voler parlar del problema que té l'esquerra anticapitalista respecte al debat sobre les institucions i va diferenciar dues postures habituals de l'esquerra. D'una banda va utilitzar la cita de Jesucrist "el meu regne no és d'aquest món" per parlar d'aquella esquerra totalment al·lèrgica a les institucions i partidària de no tacar-se les mans el més mínim a l'hora de governar per no cometre cap error. D'altra banda va referir-se a una altra esquerra, la que es conforma amb "la medalla de bronze", que aspira a una forquilla d'entre el 3% i l'11% dels vots amb la qual obtenir prou representació per condicionar el partit que governi, però sense uns objectius reals de governar per ella mateixa.
Iglesias va situar l'inici del règim actual en el 23F de 1981. "El 23F és un procés consensuat amb les elits.", va afirmar. Segons ell, va servir per apartar un Suárez que es considerava que ja havia complert amb la seva tasca, per espantar el PSOE i obligar-lo a moderar-se, per legitimar la monarquia i per fer el cop de gràcia al Partit Comunista. Respecte al canvi d'aquest règim va explicar que el sistema polític de la transició es fonamentava en un sistema econòmic concret però que això havia canviat amb la crisi econòmica. Iglesias va diferenciar aquesta crisi econòmica pel fet que afecta les classes mitjanes, "l'últim cop que a Alemanya es van tocar les classes mitjanes ja sabem què va passar" va dir en referència al nazisme. Com a conseqüència d'aquesta crisi econòmica també considera que s'ha generat una crisi territorial, provocant que CiU s'allunyi de la seva tradicional moderació i es situï en el sobiranisme. "CiU no s'atreviria a proposar un canvi com el que proposa en una altra situació", va dir.
Finalment, va tornar a referir-se a les dues esquerres que havia definit abans, la de "el meu regne no és d'aquest món" i la de la medalla de bronze. Va explicar que el moment d'assolir el govern és ara i que l'esquerra antiinstitucions no pot estar esperant perpètuament a que la societat mostri les condicions necessàries per fer una revolució. De la mateixa manera, va instar a l'esquerra ja institucional a deixar d'intentar ser la tercera via i fixar-se com a objectiu l'obtenció del govern.
El casal popular 3 voltes rebel és un projecte impulsat per la Trobada Alternativa de Nou Barris que va néixer l'any passat amb l'objectiu de crear un espai social, democràtic i autogestionat on crear una xarxa veïnal i organitzar xerrades i debats de diversa temàtica.

Al voltant d'un miler de manifestants en contra la brutalitat policial

AHIR FEIA UN ANY JUST QUE ESTER QUINTANA VA PERDRE L'ULL

La manifestació va començar a la Rambla del Raval i va acabar a pl. Sant Jaume. Fotografia: Arnau Lleonart

Una mica més d'un miler de persones van manifestar-se ahir a Barcelona en contra de la brutalitat policial i de la criminalització de la protesta social. La marxa havia estat convocat per les organitzacions Ojo con tu ojo i Stop bales de goma en col·laboració amb l'Assemblea del Raval.
Començar on va morir en Juan Andrés, passar per on l'Ester va perdre l'ull esquerra i acabar on hi ha el poder català i barceloní. Aquest va ser el recorregut d'una manifestació en la qual es van sentir crits com "Prou brutalitat, prou impunitat.", "Si ens toquen a una ens toquen a totes.", "La policia tortura i assassina." o "Qui sembra la misèria recull la ràbia.". Abans de l'inici de la marxa un veí del Raval va prendre la paraula per denunciar que les institucions defensen unes actituds no democràtiques i per demanar  justícia i respecte per en Juan Andrés, el qual ha estat acusat d'anar drogat i d'autoagredir-se en alguns mitjans de comunicació. També va demanar la dimissió de Ramon Espadaler, conseller d'interior, i de Manel Prat, cap dels Mossos d'Esquadra.
Quan la manifestació va arribar al xamfrà entre Passeig de Gràcia i carrer Casp, just on l'Ester Quintana va perdre l'ull, es va unir a una concentració de Iaioflautes i la pròpia Ester. Allà es van repartir 365 globus, un per cada dia passats des de la vaga general de l'any passat. A les 20:40, hora que es van disparar les pilotes de goma, l'Ester va llegir un discurs (que podeu sentir aquí) i just després es van fer volar els globus. Tot seguit la marxa va continuar fins plaça Sant Jaume, on es va fer un altre parlament en el qual es va celebrar la fi de les pilotes de goma però alhora es va rebutjar la implantació de nous mètodes de repressió com els canons d'aigua o de so.
En relació al cas de la mort de Juan Andrés Benítez, Espadaler va reiterar ahir mateix la confiança en els vuit mossos imputats i va valorar aixecar les mesures cautelars si hi ha canvis en les imputacions. A més, es va mostrar preocupat pel "judici mediàtic" al cos de policia i va considerar que si s'acaba condemnant els mossos es tractaria "d'un cas aïllat que no pot donar peu a injustes generalitzacions". Avui, però, segons informa EFE la jutge que investiga el cas considera "clara i meridiana" la implicació de tots els imputats en la mort de Juan Andrés, ja sigui "com a autors directes de les agressions" o com a col·laboradors necessaris per subjectar la víctima o presenciar la reducció. Així doncs, ha decretat l'obligació dels vuit mossos de comparèixer cada 15 dies al jutjat.

El Procés Constituent de Cerdanyola es dirigeix a altres moviments socials

EL MOVIMENT BUSCA COMPLICITATS EN ALTRES LLUITES

Logotip del Procés Constituent

Font: pàgina web pròpia

L'assemblea cerdanyolenca del Procés Constituent va enviar ahir una carta a diverses organitzacions socials
de Cerdanyola amb l'objectiu d'informar-los de la seva existència. A més se'ls convida a treballar plegats i a trobar sinergies, tot i que destaquen que no volen interferir en la seva activitat. En concret, posen la data del 16 de novembre, dia en el qual es farà una reunió per parlar d'una acció que es realitzarà properament en aquest municipi.
En els darrers anys a Cerdanyola han proliferat el número d'organitzacions polítiques que els veïns han anat creant per plantar cara a problemes locals. Plataforma Cerdanyola sense abocadors, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Associació Cerdanyola Via Verda, 15M... Totes són organitzacions formades per cerdanyolencs que no es conformen en delegar el poder cada quatre anys als regidors de l'Ajuntament i es mobilitzen per defensar el que consideren adequat per Cerdanyola. El Procés Constituent és un moviment aglutinador de forces que busca la unió de diferents lluites socials per enriquir el seu camí cap al poder. És per això que és indispensable la cerca de complicitats amb altres organitzacions.

Podeu llegir la carta íntegra fent clic aquí.

Els treballadors de RTVV es rebelen contra el tancament

DES DEL TANCAMENT LA CADENA HA FET UN GIR IDEOLÒGIC

Quan dimarts passat Alberto Fabra va anunciar el tancament de Ràdiotelevisió Valenciana poc s'imaginava la resposta política i social que això tindria. A partir d'aquell moment els treballadors van trencar amb totes les directrius que arribaven des dels despatxos i van començar a fer "la programació que sempre havien volgut fer".

Dimecres passat va realitzar-se el primer debat plural de Nou Televisió.

Fotografia: Nou Televisió

Canal 9 (que s'havia convertit en Nou Televisió) feia molt de temps que havia perdut el seu prestigi. D'ençà que Eduardo Zaplana va esdevenir president de la Generalitat Valenciana, RTVV s'havia convertit en un mitjà propagandístic del PP a través del qual només es projectava una única cara de la societat valenciana. Amb l'anunci del tancament, els treballadors van fer públiques les pressions que rebien per manipular la informació. En un especial informatiu els treballadors van criticar la gestió del PP al capdavant del govern valencià, van explicar com el deute de la RTVV havia augmentat de forma exponencial amb els successius governs populars i van demanar disculpes pel tractament de casos com l'accident del Metro de València que va tenir lloc el 3 de juliol de 2006, circumstàncies del qual encara estan per aclarir.

Després de l'informatiu va tenir lloc un històric debat on van participar totes les forces polítiques amb representació a les Corts Valencianes. Que hi hagi un debat plural en una televisió pública és quelcom totalment habitual en la majoria de televisions públiques però per Nou això era tota una novetat. Serafín Castellano va ser l'encarregat de justificar la decisió del PP davant de les protestes de l'oposició i de les periodistes que moderaven el debat. Ximo Puig, president del PSPV, va arribar a prometre que si arribava a governar reobriria els mitjans públics. Podeu veure el debat íntegre fent clic aquí.
El tancament de RTVV va ser anunciat mitjançant una nota de premsa el passat dia 5 després que el Tribunal Superior de Justícia anul·lés l'ERO que havia deixat sense feina gairebé mil treballadors. El Govern valencià considera inassumible el cost de 72 milions d'euros que calcula que haurien de pagar en concepte de sou als 1.700 treballadors que l'empresa pública tornaria a tenir si es readmetessin els acomiadats.
Des de l'anunci del tancament les xarxes socials van bolcar el seu suport a través de l'etiqueta #RTVVnoestanca. A més, centenars de ciutadans van sortir al carrer de manera espontània en conèixer la decisió del Govern valencià. D'altra banda, unes 60.000 persones van omplir ahir a la tarda els carrers de València per protestar contra aquesta decisió. Amb el canvi de línia editorial la televisió pública valenciana també ha rebut suport a través dels nivells d'audiència, que a vist com es triplicaven els seus índexs de 'share'. Si darrerament la mitjana d'audiència dels dies entre setmana sense cap gran programa oscil·laven entre el 2% i el 3,5% actualment Nou està tenint una audiència al voltant del 9%. L'històric debat entre totes les forces parlamentàries va tenir un seguiment d'un 13,7% de 'share', dada que el situa com el programa més vist d'aquesta temporada.

Arcadi Oliveres: "Avui per avui, el caixer automàtic és la millor obra social de les caixes."

L'ECONOMISTA I ADA COLAU ASSISTEIXEN A LA INAUGURACIÓ DEL CURS DE LA FAS

Convidats per la Fundació Autònoma Solidaria de la UAB, els dos símbols de l'esquerra alternativa catalana van explicar les causes de la crisi i van aportar solucions per sortir-ne. L'acte es va realitzar dilluns passat a la Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.

Arcadi Oliveres i Ada Colau van participar en l'acte d'inauguració
del curs de la Fundació Autònoma Solidària. Fotografia: Arnau Lleonart

Sota el títol "Crisis i lluites socials. L'acció local, el motor del canvi" Colau i Oliveres van fer una xerrada carregada de contingut polític anticapitalista. Arcadi Oliveres va afirmar amb rotunditat que "la crisi és, sens dubte, fruit de l'especulació" i va diferenciar els dos grans tipus d'especulació que més mal han fet a l'economia: la immobiliària (habitatges) i la mobiliària (accions). Com a solució al problema de  l'especulació, Oliveres va proposar aplicar la coneguda Taxa Tobin. Aquesta, teoritzada pel Nobel d'Economia James Tobin l'any 1971, consisteix en gravar un 0,1% totes les operacions especulatives. Segons Arcadi Oliveres, d'aquesta manera l'especulació quedaria reduïda a la meitat i a més es recaptarien 200.000 milions de dollars d'any. Respecte al problema de l'atur l'economista va apostar pel repartiment del treball existent i va pronosticar que quan els que ara són estudiants es jubilin hauran acabat treballant cinc hores al dia. També va criticar l'enorme frau fiscal que existeix i la desproporcionada despesa militar. "Per mantenir l'estat del benestar cal reduir despeses sense sentit", va afirmar.

Per la seva part, Ada Colau va explicar el naixement de la PAH i la necessitat de l'organització com a mètode de lluita. Segons Colau la PAH s'enfronta a una estafa ja que "tot s'incentivava de cara a la hipoteca i es posava traves al lloguer". A més, va denunciar que les administracions van actuar de forma proactiva i molt agressiva alterant les regles del joc. L'embrió de la PAH s'ubica a l'any 2006, quan no hi havia cap veu discordant amb el sistema econòmica. En aquells moments, la ciutadania es va autoconvocar i es van fer les primeres mobilitzacions pre-15M pel dret a l'habitatge. Quan esclata la crisi molta gent que es creia propietària va descobrir que, realment, estava sobre-endeutada i a punt de ser desnonada. Ada Colau va explicar que la PAH creia que es trobaria gent enfadada per la situació però que el que es va trobar va ser gent avergonyida i devastada, "en aquesta societat tan materialista quan falla l'economia la persona es converteix en un pària social". És per això que destaca la importància de fer veure als afectats que el problema és col·lectiu, fet que alleugereix el sentiment de culpa. Finalment Ada Colau va destacar la importància d'organitzar-se i participar en els moviments de base. "Hem de creure que realment hi ha alternatives i que tenim més poder del que volem creure. La situació passa per l'organització", va dir.
Una de les organitzacions d'esquerra anticapitalista que més força estan prenent darrerament és el Procés Constituent que Arcadi Oliveres impulsa conjuntament amb Teresa Forcades. Malgrat que en són els impulsors, cap dels dos no volen encapçalar aquest moviment. Ada Colau, preguntada sobre la possibilitat de ser-ne la cara visible, també ho va rebutjar: "Jo sóc portaveu de la PAH i res més". Segons ella, el més important de tots aquests processos és la participació ciutadana horitzontal. "La cara visible pot acabar sent un punt necessari, per la cultura política que ens han inculcat, però això no pot ser mai el primer punt a tractar, només el darrer".
Al final del col·loqui entre assistents a l'acte i ponents, un estudiant va denunciar que la FAS promogués aquest acte quan és una fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona, institució que segons ell reprimeix els moviments de protesta estudiantil.

La comunitat educativa rebutja la llei Wert

MESTRES, ALUMNES I PARES ES MANIFESTEN A TOT L'ESTAT

El centre de Barcelona es va veure inundat per milers de manifestants. Fotografia: Arnau Lleonart

El passat 24 d'octubre van celebrar-se manifestacions a tot l'Estat espanyol emmarcades en una vaga general educativa que va tenir un ampli seguiment. Les protestes eren principalment contra la LOMQE (Llei de Millora de la Qualitat Educativa) i contra les successives retallades en educació dels governs central i autonòmics.

A Barcelona, la Plaça Universitat i els seus voltants estaven plenes de gom a gom molt abans de les 12:30, hora d'inici de la manifestació. Encapçalats per una pancarta que deia "Ni LOMCE, ni retallades. Aturem la LEC. Per l'educació pública, cap retallada" milers d'estudiants (universitaris, de secundària i d'altres més petits), professors i pares van desfilar per la capital catalana. L'afluència a la manifestació (xifrada en 170.000 persones segons els convocats, 30.000 segons la Guàrdia Urbana) va ser tal que quan la capçalera de la manifestació va arribar al seu destí, Pla de Palau, encara hi havia gent que sortia de Plaça Universitat.
La vaga en educació realment estava convocada pels dies 22, 23 i 24 d'octubre, però va ser aquest darrer dia quan va tenir més seguiment. Havent estat convocada inicialment pels sindicats USTEC, CCOO i CGT, altres sindicats van unir-se més tard a la convocatòria, tot i que alguns amb certs matisos. El SEPC, per exemple, va cridar a la vaga als estudiants de secundària, però no als d'universitats. Aquest cas va repetir-se a la Universitat Autònoma de Barcelona on la CAF (Coordinadora d'Assemblees de Facultats) va rebutjar la vaga perquè considerava que estava organitzada des de dalt cap a baix, i no des de les assemblees dels estudiants. Tot i així va convocar mobilitzacions durant el matí del 24-O.

Posteriorment, mitjançant un vídeo, el Govern espanyol va qualificar la vaga de fracàs. La secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, va xifrar en un 20,76% la participació dels docents en la vaga general  educativa i va titllar de "demagògics, simplistes i en molts casos ofensius" els arguments de manifestants i sindicats. Podeu sentir aquestes declaracions reproduint el vídeo de la dreta.

La LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) va ser aprovada el 17 d'octubre únicament amb els vots del PP, que va poder-la aprovar gràcies a la seva majoria absoluta. D'altra banda, l'oposició va anunciar que la llei seria derogada quan canviessin les majories.

L'esquerra independentista es manifesta a Barcelona sota el lema "Independència per canviar-ho tot"

Milers de persones van reivindicar dissabte passat la independència com a eina per transformar la societat.

Una gran pancarta va ser desplegada al carrer Pelai. 19-10-13.
Fotografia: Arnau Lleonart

La independència com a mitjà, no com a fi. Aquesta és la premissa que compartien tots els manifestants que es van reunir aquest cap de setmana a plaça Universitat. Cridant consignes com "independència i socialisme" o "guerra per la terra, canya contra Espanya" els manifestants van baixar pel carrer Pelai, on s'hi va desplegar una pancarta enorme amb el lema "Independència per canviar-ho tot". Envoltats d'estelades, banderes roges, liles, del moviment gai, etc. els manifestants van recórrer tota la Via Laietana fins arribar a Pla de Palau, on diferents personalitats de l'esquerra alternativa van fer els seus discursos.
La primera a intervenir va ser Neus Tur, del comitè de suport de l'Assemblea de Docents de les Illes. Tur va reclamar que el protagonisme del procés independentista recaigués en la classe obrera i va fer una crida a trencar les fronteres establertes per Espanya i França. A més, va interpretar els 400.000€ de la caixa de resistència dels mestres illencs en vaga com una demostració que els Països Catalans no només estan units culturalment, sinó també políticament i socialment. L'editora de la revista Cafèambllet, infermera i una de les impulsores del Procés Constituent i , Marta Sibina, va fer una crida a la unitat de totes aquelles persones que volen un canvi radical en la societat. Sibina va rebutjar els sectarismes  i va acabar el discurs amb quatre paraules: "Independència, socialisme, feminisme, llibertat".
Un dels col·lectius que més va sorprendre als altres manifestants amb la seva presència van ser els Iaioflautas. Celestino Sánchez, membre d'aquest moviment, va reclamar la construcció entre tots de la República Catalana del 99% alhora que va esperonar als companys d'Espanya a construir un projecte polític transformador. Sánchez va rebre un afectuós aplaudiment quan va acabar el discurs dient "us estimo". Quim Arrufat, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP-AE, va recordar que l'esquerra independentista ja defensava la independència catalana durant el franquisme i va esperonar a concretar un full de ruta on les classes populars forcin un referèndum independentista en el qual acabi guanyat el sí. Finalment, va advertir sobre la cultura de la por i va avisar que caldria lluitar al carrer.
L'últim a prendre la paraula va ser Aitor Blanc, portaveu de la campanya "Independència per canviar-ho tot", que va explicar el procés de creació de la campanya. A més, va advertir que el 2014 tot es precipitaria i va anunciar mobilitzacions ens les següents setmanes. Abans d'acabar la seva intervenció va fer-se seva la màxima sandinista que diu "que mani el poble i que el govern obeeixi".
Degut al context socio-polític del moment, l'assistència a la manifestació, que l'organització va xifrar entre 10.000 i 15.000 participants i la Guardia Urbana en 2.000, va superar antigues manifestacions de l'esquerra independentista, però es va quedar curta si es compara amb la massiva Via Catalana o amb anterior manifestacions dels indignats.

Carles Capdevila, Muriel Casals i Empar Moliner debaten a la UAB sobre "Llengua, mitjans i identitat".

El passat 15 d'octubre l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB es va omplir per escoltar el debat Llengua, mitjans i identitat entre el director del diari Ara Carles Capdevila, la presidenta d'Omnium Cultural Muriel Casals i l'escriptora Empar Moliner. El debat va ser moderat per Joan Manuel Tresseras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació durant el Segon Tripartit i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.

D'esquerra a dreta: Empar Moliner, Carles Capdevila
i Muriel Casals. Fotografia: Arnau Lleonart

Com a acte previ a la festa de la Facultat de Ciències de la Comunicació es va celebrar a l'Aula Magna un debat titulat Llengua, mitjans i identitat. Tres personalitats conegudes en l'àmbit dels mitjans de comunicació i la cultura catalana com Carles Capdevila, Empar Moliner i Muriel Casals van donar la seva opinió sobre el català, els mitjans de comunicació del país i la identitat pròpia enmig del context de la transició nacional que ha iniciat Catalunya.
Respecte a la llengua, Joan Manuel Tresserras va destacar la bona salud del català donant la següent dada: més de 10 milions de persones parlen el català, la meitat dels quals no van tenir-la com a llengua materna. A més, va ressaltar que és una de les llengües més actives a Internet, malgrat que l'Estat vulgui considerar-la "una anomalia". Seguint aquesta idea de la normalització lingüística, Carles Capdevila va explicar que mentre es gestava el diari Ara no va caldre indicar que la llengua emprada seria el català perquè era quelcom que ja es donava per fet.
Empar Moliner va voler rebaixar l'optimisme assegurant que el català no estava normalitzat perquè no era present a totes les esferes del llenguatge. Així, de manera irònica va comentar que "l'únic camell que parla en català és el de La Riera". També va lamentar la pèrdua del català més genuí i va dir que, segons com, li feia vergonya parlar de "color carbassa" perquè ha estat substituït pel "color taronja".
Muriel Casals va posar l'experiència a l'acte i va explicar la defensa que Omnium Cultural ha estat fent del català des de la seva fundació l'any 1961. "Es volia ensenyar català a aquells que no l'havien aprés a casa" va dir Casals. A més, va remarcar la tossuderia d'Omnium per no permetre que el català esdevingués minoritari: "Calia salvar la llengua per salvar el país. Ara cal salvar el país per salvar la llengua".
Sobre el tema de la identitat, els ponents van estar d'acord en vincular-la amb el català. Casals va assenyalar que pels catalans, el fet que un immigrant aprengui la llengua catalana fa que se'l consideri amb facilitat un nou català. Més enllà de la relació entre la llengua i la identitat, els ponents van coincidir amb Tresserras quan va afirmar que "actualment, la cultura catalana no és identitària". A més, va definir l'essència de la cultura catalana dient que és "la curiositat il·limitada per les altres cultures des de la vivència desacomplexada de la cultura pròpia".
Qui més va parlar sobre els mitjans de comunicació va ser Carles Capdevila, que va explicar la gestació del diari Ara. El fet d'haver engegat un diari enmig d'una època convulsa tant per la situació política com per la crisi econòmica fa que Capdevila defineixi els impulsors de l'Ara com a optimistes. El director de l'Ara va explicar que el diari va néixer amb l'ajuda dels lectors gràcies a les xarxes socials i per tant va defensar el feedback entre lectors i diari. També va abordar un dels temes més polèmics que ha envoltat el diari des del seu naixement: el fet d'haver de pagar per llegir articles d'un diari digital. Capdevila va defensar que s'hagin de pagar els continguts per no haver de dependre de patrocinis i aconseguir així una independència periodística.
A causa del context polític actual era impossible que no s'esmentés el debat sobre la independència de Catalunya i va ser Muriel Casals qui va assumir aquest paper. "Els anys de democràcia han desmentit l'esperança del catalanisme d'ajudar Espanya a ser plural. Espanya no vol ser plural", va dir. També va afirmar que la millor manera de relacionar-se amb Espanya era fent-ho de la mateixa manera que ho fa Portugal. Muriel va assegurar que allò ho deia per patriotisme català i patriotisme europeu ja que considera Europa una pàtria en construcció. "Cal garantir a Europa l'accés a la cultura catalana", va dir.
Durant el torn de preguntes es van tractar altres temes com estils d'escriptura, la llengua estàndard, la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses i la importància de Twitter i les xarxes socials.

Antoni Bassas inaugura el nou curs educatiu a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB

El passat 7 d'octubre, l'editor del diari Ara va convertir-se en professor per un dia en pronunciar la lliçó inaugural del curs de la Facultat de Ciències de la Comunicació titulada Periodista: una veu i una mirada davant d'una Aula Magna plena de gom a gom.

Antoni Bassas va inaugurar el curs a l'Aula Magna.

Fotografia: Arnau Lleonart

Acompanyat pel degà Josep Maria Català i pel rector Ferran Sancho, Antoni Bassas va tornar a la facultat on va estudiar per pronunciar una lliçó optimista i encoratjadora pels estudiants de periodisme de la UAB. El tema central d'aquesta era la importància pel periodista de tenir un criteri, una mirada i una veu pròpia. Gràcies a aquesta mirada, segons Bassas, un periodista ha de saber diferenciar entre el que és noticia i el que és senzillament una anècdota. En paraules de Bassas, "Periodisme és una mirada projectada per algú que té veu, que té punt de vista". A més, va dir que "per construir un criteri cal tenir un món interior forjat a base d'experiències i un món exterior creat a base de contactes i treball". Gràcies a la diferenciació de criteris, l'editor de l'Ara destaca que l'espectador/lector pot escollir on anar a buscar la informació.
L'altre tema que Antoni Bassas va tractar va ser el de la claredat del llenguatge. "Cal parlar curt i parlar clar", va afirmar. En aquesta línia Bassas va explicar les quatre preguntes d'Orwell relatives a aquest aspecte. Aquestes són: "Què estic intentant dir?" "Amb quines paraules ho estic intentant dir?" "Quines imatges haig d'utilitzar?" i finalment, "Ho puc dir de manera més simple?" Així mateix, Bassas va recomanar als futurs periodistes evitar expressions, metàfores o símils típics com "donar el tret de sortida".
Els quatre anys que Antoni Bassas va estar treballant a Estats Units han deixat una empremta en la seva visió del periodisme i així ho va transmetre. Bassas va fer una comparativa del periodisme català i nord-americà i va opinar que dels EUA se'n podria exportar l'obsessió pels fets i les xifres. D'altra banda, va expressar que tant a Catalunya com als Estats Units es té en compte les opinions de certs periodistes respectats. Va lloar l'emprenedoria nord-americana alhora que va criticar el fet que molts nord-americans sempre busquin què poden obtenir de l'altre.
Tota la xerrada va estar adornada amb frases estimulants i encoratjadores pels estudiants de periodisme. "El futur sempre ha estat ple d'incerteses i sempre ha estat difícil. No penseu en negatiu", va dir. A més, va afegir que "el gremi està desorientat, però qui ha d'estar-ho són els professionals consolidats, no els futurs periodistes". Tot ressaltant la impredictibilitat de la vida va animar als alumnes a seguir els seus impulsos vitals, ja que mai no es pot saber on duran.
Finalment, el rector Ferran Sancho va cloure l'acte explicant que ell volia matricular-se a Ciències de la Informació però no va poder fer-ho perquè les places eren complertes i que finalment va haver de matricular-se a Econòmiques. Després d'aquesta anècdota va criticar els governs per les retallades en educació i els va acusar de no creure en les universitats públiques. A més, va remarcar el compromís dels professors i dels treballadors de la UAB.

Presentació

Benvinguda/t a les veus dels rebels, un bloc que sorgeix com a treball de classe del grau de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els continguts que podran en aquest bloc es poden dividir en dos grups. D'una banda s'hi publicaran articles dirigits, de temàtica establerta pel professorat de la UAB, que estaran marcats amb l'etiqueta "Treballs de classe" i podran ser consultats clicant la pestanya de la part superior del bloc. D'altra banda, al bloc hi podreu llegir articles sobre tota mena de moviments socials i nacionals (ja siguin assemblees, manifestacions, actes polítics, etc.), els quals seran els articles majoritaris del bloc. Un tast d'aquest tipus d'entrada és l'anterior a aquesta presentació, que serveix d'exemple de la temàtica del bloc. Sigui com sigui, garanteixo la publicació de, com a mínim, dues entrades setmanals.
L'objectiu principal del bloc és la pràctica acadèmica de l'escriptura d'articles, cròniques, reportatges... i tota classe de gèneres periodístics. D'altra banda, també pretén ser un bon espai on trobar informació sobre la defensa dels drets socials i nacionals i un punt de trobada de lectors de tot color polític als que, des d'aquí, ja demano que expressin la seva opinió als comentaris.
Si voleu conèixer una mica més sobre mi, qui escriu aquest bloc, us animo a fer clic a la pestanya "Qui sóc?" que trobareu a la part superior del bloc.

De moment això és tot. Posin-se còmodes i gaudeixin amb la lectura.

Es crea a Cerdanyola l'assemblea local del Procés Constituent

Al voltant d'unes 75 persones es van reunir dijous a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès per celebrar la primera assemblea local del projecte impulsat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades.

Teresa Forcades a l'acte de presentació del Procés
Constituent a Cerdanyola el passat 25 de setembre.
Fotografia: Arnau Lleonart

Amb la voluntat de trastocar la societat catalana i amb els deu punts del Manifest per la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya com a nexe en comú, unes 75 persones van celebrar la primera assemblea del Procés Constituent a Cerdanyola, ciutat amb experiència en els moviments socials. Aquest mateix, la coexistència del Procés Constituent amb altres lluites socials, va ser un dels temes més debatuts durant l'assemblea. Malgrat la voluntat majoritària de compartir camí amb els altres moviments socials van destacar-se dues postures: la que volia reunir-se amb tots els col·lectius cerdanyolencs i analitzar-los un per un abans de donar-li's suport, i la partidària d'agilitzar el tràmit basant-se amb l'experiència personal d'aquells amb més recorregut en les lluites socials i establir-hi contactes des del primer moment. Al ser tan sols una primera assemblea es va deixar aquesta qüestió per a properes reunions.

El Procés Constituent ha estat considerat el fill de la unió entre l'auge de l'independentisme i el 15M. Precisament, el moviment dels indignats va marcar profundament l'esquerra cerdanyolenca. A causa d'això, durant l'assemblea es va comparar en diverses ocasions el 15M amb el Procés Constituent i es va reconèixer la gran importància que va tenir. Així mateix, també es van destacar els seus errors amb l'objectiu de no repetir-los en aquest nou projecte. Sergio Rodríguez, lluitador experimentat i regidor cerdanyolenc de Compromís per Cerdanyola (CxC), va fer una crida a no defallir en la mobilització, a mantenir de forma continuada la participació política i a no delegar poders. A més a més, va destacar la necessitat de conscienciar la població per aconseguir una majoria que aconsegueixi canviar el sistema neoliberal que impera a Europa.

De cara a properes assemblees es va acordar treballar i debatre cada punt del manifest per buscar com combinar les propostes a escala nacional i els problemes propis de Cerdanyola. Abans de tornar a reunir-se, però, els adherits al moviment promogut per Forcades i Oliveres tornaran a veure's les cares diumenge 13 d'octubre a l'acte central de presentació del Procés Constituent a la Plaça Puig i Cadafalc de Barcelona.